Històries de Transardània (II)

HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (II)
(Boires abans de la revolució)

I
Bon matí. Palau episcopal. Entra correns el jove diaca Martí i s'encara amb el bisbe.El bisbe seu a dalt un tro.
Martí: (enfadat) Per què? Em pot dir per què?
Bisbe: No sé de què em parles, fill meu.
Martí: Ho sap perfectament excel.lència...
Bisbe: Estimat Martí Vilaseca, la teva conducta no és l'adequada. T'estàs jugant el teu futur.
Martí: Si us plau, excel.lència, no fugi d'estudi i contesti'm!
El Bisbe s'aixeca del tro molt ofès.
Bisbe: Com t'atreveixes? Com goses? No saps amb qui estàs parlant? Et costarà molt cara aquesta insolència!
Martí: Sóc conscient dels meus actes.
Bisbe: Ah, si? Així doncs, si ets conscient dels teus actes, et donc un plaç d'uns dies perquè canviïs de conducta. Si no ho fas...
Martí: Si no ho faig, què?
Bisbe: Hauries de controlar el teu temparament. Si no ho fas et pot portar molts disgustos. I jo de tu, fill meu, germà meu, intentaria no sé tan permissiu amb tota aquella colla de feligresos exaltats que tens en la teva demarcació.
Martí: Ho ha de comprendre...són gent pobre, molt pobre. Busquen sentir-se lliures i solidaris. Volen construir un món nou. Un món on no hi hagi injustícies. Jo els ajudo. Estic segur que Jesucrist hauria fet igual.


Bisbe: (fora de si) Com goses? Com t'atreveixes parlar de Crist d'aquesta manera i davant meu? No vull que la teva demarcació es converteixi amb una zona conflictiva! M'has entès bé? Una altre insolència d'aquest tipus i evitaré que t'ordenin sacerdot.
Martí: (enfadat) Pot posar-me les traves que vulgui! Jo seguiré lluitant en nom de Crist!
Bisbe: No vull que ajudis aquella colla de delinqüents! L'altre dia gairebé entren aquí dins i destrossen la meva seu.
Martí: Encara no m'ha contestat, excel.lència...
Bisbe: Mossèn Martí, no tinc res a veure amb tot allò del profeta. Les autoritats locals el varen eliminar perquè era un perill per la seguretat pública.
Martí: (enfadat) Mentides! Vostè és còmplice de la seva mort! Ni vostè ni els del sagrat règim imperial els interesa que hi hagin persones que prediquin la llibertat. Podrien despertar la ment adormida dels ciutadans, oi? Vostè, preferiria que jo prediqués sermons condemnant la gent a l'infern, oi?
Jo vull predicar l'amor de Crist i despertar la ment adormida dels feligresos.
Bisbe: Tu no despertes la llibertat! Tu despertes les idees revolucionàries! Fora! No et vull veure més! I recorda el què t'he dit!
I en Martí marxa.

II
En un banc hi trobem la Lena i en Luigi fent-se petons. Aprop del banc hi ha dos indigents.Apareix el Capità acompanyat de dos soldats.
Capità: (a la Lena i en Luigi) D'acord la nova ordenança de neteja pública d'indigents, mafiosos, degenerats i revolucionaris, queden detinguts. (Els dos soldats els apunten amb una pistola/ a un dels dos soldats) Tu, número u, arresta aquell parell d'allà...(i el soldat es dirigeix cap els indigents)
Lena: (indignada) Es pot saber que carai és això? Estic fent la meva feina!
(El capità s'apropa a Lena i la bufeteja)
Capità: Calla, puta!
(En Luigi es treu una pistola i apunta el cap del Capità)
Luigi: Com s'atreveix....desgraciat! No gosin apropar-se a mi perquè dispararé sense pensar-m'ho.(i en Luigi va fent passes enrera fins a desaperèixer)
Capità:(enfadat) Merda! Sou uns inútils! Tu, número dos, ja te la pots endur...(i el soldat marxa amb Lena/el capità i el soldat número u estan apunt d'endur-se els dos indigents.Apareix en Martí)
Martí: Un moment! Amb quin dret us podeu endur aquesta pobre gent?
Capità: (a soldat) Qui és aquest?
Soldat 1: Em sembla que és el diaca d'aquesta zona.
Capità: Molt bé, jovenet, torna d'on has vingut...
Martí: No us els podeu endur!
Capità: (a Martí) Queda detingut per obstaculitzar el bon funcionament de les lleis reials.
Martí:(al.luscinant) Què?
Capità: (apuntant a Martí) Ja ho has sentit.I no t'ho penso tornar a repetir.
Martí: Ara entenc perquè els meus feligresos li diuen 'forçabruta'...
I en els indigents i en Martí apuntats pel soldat i el capità marxen.
III
Ens trobem a la Seu Reial de Mercadal. El Príncep Tiburci seu en un tro. El tinent Vexamolt està molest.)
Tinent: Ja han passat uns quants mesos i encara no he vist cap gratificació per la meva feina.M'he jugat el meu prestigi, per vos, altesa; he posat en perill la meva graduació només perquè, a vos, se li va ocórrer espiar el seu germà. S'ha acabat altesa, s'ha acabat. Em pot dir quan es farà realitat tot allò que em va dir? Quan serà rei? Quan destituirà el seu germà? Quan se'm reconeixerà el meu treball i ascendiré a general? Em pot dir quan? Mai!
Príncep Tiburci: (s'aixeca del tro) No em parlis amb aquest to! Com goses posar en dubte la meva paraula?
Tinent: Ho sento, altesa, ja no puc confiar en vos. (i marxa)
Príncep Tiburci: Un moment, un moment! No marxis! (I el segueix)
Apareix el Rei Patrocini.
Rei Patrocini:(confòs i exaltat) Com pot ser? No pot ser veritat! No pot ser veritat!
IV
Ens trobem al Mercat Central de Mercadal. Hi trobem, les dues venedores de sempre, en Lluís, dues clientes, en Luigi, en René, a dalt una cadira la Cristina, a sota la cadira, l'Aurora i la Michelle que se l'escolten)
Cristina: Ciutadans i ciutadanes de Mercadal...ha arribat l'hora de recuperar l'O.A.T. i per tot això us demano la vostre col.laboració. Cal recuperar els nostres drets, les nostres llibertats perdudes!
Aurora:(que es toca el bombo d'embarassada) Ai,ai, no, no...ara no...
Cristina atura el discurs.
Cristina: Vols que t'ajudi? Vols que t'acompanyi?
Aurora: No, no, has de continuar, has de continuar...
Cristina: No et preocupis, la teva part del discurs ja la faré jo.
René: T'ho vaig dir! Et vaig dir que et quedessis a casa! Corre, marxem, marxem! (i Aurora i René marxen)
Tots: Sort! Molta sort!
Cristina: Com us deia...cal recuperar aquella entitat que lluita per les desigualtats del nostre poble, que lluita per nosaltres. Hem de denunciar els mals tractes d'aquest Imperi!
Cal començar una nova era! Cal que comencem una nova etapa per Transardània! Visca Transardània!
Apareix en Sergei Trukov.
Sergei: Camarades, tots som responsables del que està passant a aquest Imperi. Ho hem d'aturar! He vingut d'Ultranova per ajudar-vos!
Venedora 1: Ultranova?
Venedora 2: Sí, sí, Ultranova...allà on es refugien els revolucionaris comunistes!
Clienta 1:(cridant) Què? Revolucionaris?
Clienta 2:(histèrica) Revolucionaris! Revolucionaris!
Clienta 1 i 2 marxen.
Luigi: (a Sergei) Estimat Camarada...no es així com us dieu uns als altres?
Sergei: Doncs sí!
Luigi: Haig d'avisar-lo, haig d'avisar-vos que més val que pareu aquest joc estúpid de la lluita revolucionària. Jo vaig estar a la Ciutat dels Furs i sé perfectament com van acabar tota aquella colla d'idealistes.Marxeu! Jo m'he pogut escapar d'en 'Forçabruta', però potser vosaltres no us en podreu escapar! Marxeu!
Cristina: No penso marxar enlloc! Això és casa meva i d'aquí no em moc!
Lluís: Molt ben dit!
Sergei: Visca Transardània!
Tots (menys en Luigi):Visca!
Apareix de sobte el Tinent Vexamolt amb tres soldats. El tinent dispara amb una metralleta a l'aire.
Tinent: Aquí, no marxa ningu! S'han acabat els visques i els discursets! (a un soldat) Número u, ja et pots endur les dues venedores i el mercader...(i el soldat amb la seva metralleta s'endur les dues venedores i en Lluís), Número dos, ja et pots endur el foraster i el comunista (i el soldat arresta a Luigi i a Sergei i marxen) i vosaltres dues vindreu amb mi (i s'enduu la Cristina i la Michelle).

V
Ens trobem de nou al Mercat Central de Mercadal. Apareix en René Truffo.
René: (content) Hola! Què no hi ha ningú? (estranyat) On són? On s'ha amagat la gent?
Apareix el Coronel Totpes.
Coronel Totpes: (preocupat) Bon dia, senyor Truffó...
René: Què li passa res, senyor?
Coronel Totpes: Estic buscant una persona i no la trobo.
René: Si em diu qui és, potser el podré ajudar. Tot i que no acabo d'entendre que carai
ha passat avui.



Coronel Totpes: Busco una noia que és diu Cristina.L'he buscada per tot arreu i no hi és. He preguntat per ella i ningú l'ha vista. És molt estrany. Acabo d'arribar de la Ciutat del Nord on m'han donat les últimes ordres per la propera visita del Rei a Mercadal. Llavors
he arribat al quarter general i no hi he trobat ningú. El capità ha desaperagut i el tinent està il.localitzable.
René: Tot plegat es ben estrany, oi?
Coronel Totpes: També busco la meva neboda, la Michelle.
René: Ho sento, no l'he vista. No es preocupi. Ja les trobarà.
Coronel Totpes: Així ho espero. Ah, per cert, felicitats per la criatura.
René: Gràcies,coronel, gràcies.
I el Coronel marxa.
VI
Estem a casa dels Truffo. L'Aurora i en René seuen a taula i mengen en silenci. L'Aurora sembla preocupada.
Aurora: No ho entenc, no ho entenc...ja fa dos dies que he sortit de l'hospital i encara no ha vingut ningú a veure'm .
René: És cert, tot plegat és molt estrany. Fins i tot l'altre dia vaig trobar-me al Coronel Totpes preocupat. Buscava una tal Cristina i la seva neboda Michelle.
Aurora: La Cristina! Si el Coronel la busca alguna cosa estranya passa. (S'aixeca de la cadira.)
René: (inquiet) On vas?
Aurora: Surto un moment.Haig d'anar a casa de la Cristina.
René: (enfadat) N'estic fart! Tu i aquesta Cristina i aquesta Cristina i tu. M'has portat ben enganyat amb tot això de l'O.A.T. No m'has dit mai que la teva gran amiga era la Cristina Benet i a sobre, ara, vols posar la teva vida en perill per ella. Tot això només ens ha estat portant problemes.
Aurora: Ho sento, René, però necessito saber si està bé.
I marxa.



VII
En la immensitat dels deserts dels Monts Sardans.Ens trobem a la Cristina i a la Michelle soles i assegudes al terra.
Michelle: On som? On som? Tinc por! No puc més, Cristina, no puc més!
Cristina: Has de ser forta, Michelle.Em sembla que som als Monts Sardans.
Michelle: I que volen de nosaltres? No ho entenc!
Cristina: A tu no et poden fer mal. El teu oncle és un Coronel.
Apareix Aurora.
Aurora: Corre, veniu amb mi, veniu amb mi...he vingut a treure-us d'aquí.
Cristina: Estàs boja! Hauries d'estar amb els teus fills.
Aurora: No puc! Vosaltres sou l'esperança de Transardània i no puc consentir que us facin mal.
Michelle: Ha de ser una confussió!
Aurora: Va, vinga, marxem!
S'aixequen del terra.
De lluny una veu diu:Alto! No es moguin. Si fan qualsevol moviment actuarem en conseqüència.
Aurora:(nerviosa) Va,vinga,marxem, marxem!
Cristina: No podem fer-ho!
Michelle:(molt espantada) Ens mataran! Ens mataran!
Apareixen dos soldats amb una caputxa negre i una metralleta.
Soldat 1: No us mogueu! A la paret!
Michelle: Això és una confussio! El meu oncle és el Coronel. Això és una confussió!
Soldat 2: Sí i què més! I ma mare és la Reina!
Soldat 1: Sou unes mentideres! Sou escòria! Per això us van detenir i us van portar als Monts Sardans.
Aurora: (molt nerviosa) Haig de marxar, haig de marxar....
Cristina: No ho facis!
Apareix en Pep un revòlver.
Pep: Llenceu les armes!
Aurora intenta marxar.
Cristina: No, no, no ho facis! Torna!
Un dels dos soldats dispara i mata Aurora que cau estesa a terra. En Pep, aprofita, i dispara a l'altre soldat que cau estès a terra.
Soldat 1: (a Pep) No em facis riure...amb aquesta pistoleta em vols matar?
Michelle:(confosa) Oh,Pep, no hauries d'estar aquí!
Pep: He sabut on eres. I he vingut a buscar-te. Tot plegat és una confussió i jo, en nom del meu oncle, el capità, he vingut a reparar el seu error.
Cristina: Massa tard!
Pep: Ja ho sé.
Cristina: (encarant-se al soldat) Per què ho has hagut de fer? Per què?
Soldat 1: Contra la paret! (Les dues es giren contra la paret) Primer mataré aquest desgraciat que afirma ser el nebot del capità. Estàs preparat? Preparat, llestos i...
Michelle es gira correns i evita la mort d'en Pep.
Pep: (plorant impotent) No, no, no...desgraciat!
Soldat 1: Ets un pocapena! No has tingut pebrots de disparar-me!
Pep: Qui ets? Per qui treballes? Qui ha ordenat que vinguessin aquí? Quant de temps fa que s'executa gent? Tu ho saps,oi? Els mateu tots, oi? I mort el mosquit, mort el problema, oi? Per qui treballes? Pel meu oncle? Per en 'Vexamolt'? Treballes pel tinent? Ah, ja ho entenc...Sa Majestat visitarà Mercadal i heu decidit de dur a terme una campanya de neteja.
Soldat 1: Tanca la boca! I donem la pistola!
Pep: No!
Soldat 1: He dit que me la donguis!
Pep: Molt bé, aquí la tens...(i la llença al terra) I ara, mata'm!
Soldat 1: Primer, mataré la noia...
Cristina: Va, vinga, fes-ho! Ja no tinc res a perdre!

Apareix el Tinent.
Tinent: Molt bé, número u...estic content de la teva feina. Tu, carrega't aquest bocamoll d'en Pep i jo, tindré, l'enorme plaer, de carregar-me aquesta meuca revolucionària...(s'acosta a ella.L'apunta al cap i amb l'altre ma li toca els pits) Estàs preparada?
Cristina: Fes-ho, desgraciat, fes-ho!
Tinent: Serà un plaer col.laborar amb la campanya reial de neteja...(i la mata) Jo marxo, numero u, i deixo que tu mateix acabis la feina. (i marxa)
Soldat 1: Estàs preparat? Un, dos, tres i...
En Pep es treu una altre pistola de la butxaca i li dispara tres trets.
Apareix el Capità molt enfadat.
Capità: Es pot saber que has fet?
Pep: Això t'ho voldria preguntar jo...
Capità: Jo només faig la meva feina.
Pep: Benvolgut oncle...n'heu fet una de molt grossa. Els de la vostre unitat, tu i en 'Vexamolt', varen arrestar, per error, la neboda d'en Totpes.
Capità: No pot ser!
Pep: Sí que pot ser!
Capità: I em pots explicar que carai ha passat...
Pep: Dos soldats pretenien executar aquelles dues noies i la Michelle. Jo, ho he intentat impedir, pero ha sigut inútil.La Michelle, quan estaven apunt de matar-me, m'ha salvat la vida. No he pogut evitar res...ja ho veus, tres civils i dos militars morts.
Capità: (molt enfadat) I ara què? eh! Què n'haig de fer de tu? Investigaran el cas i no puc pas dir que el meu nebot ha matat dos militars. Només tens una solució...o et passes al meu bàndol i així ningú et podra acusar de matar-ne dels nostres o t'hauràs d'arriscar que t'investiguin.



Apareix el Tinent.
Tinent:(fals) Bravo, bravo...ets molt ingeniós capità.Així Pep només tens una solució...passar a formar part d'un dels nostres. Així, oblidarem el tema i ningú sabrà mai qui va matar aquests dos militars i ningú sabrà mai qui va matar aquestes tres civils. Així doncs, assumpte oblidat, assumpte solucionat. I tot plegat semblarà un accident.
Apareix el Coronel Totpes.
Coronel Totpes: Oh, no,no,no...la Michelle,la Michelle no...oh, no,no,no,la Cristina, no... Un accident? Mentida! Ho has planejat tot tu, Tinent, oi? I com es que no me n'has informat? Heu dut massa lluny això de les campanyes de neteja de la ciutat! Oh, Michelle! Oh, Cristina! Cristina! (ple de còlera, ràbia, impotència, s'encara amb el tinent) Per què? Per què? Per què heu hagut d'anar tan lluny amb aquest pla? Tinent, has destrosat la meva vida, i ho pagaràs molt car...no permetre que tu i els teus homes duguin per mal camí el nostre imperi.
Tinent:(enfoten-se'n) Quina por em fas Coronel!
Apareix el Príncep Tiburci.
Príncep Tiburci: Te raó, Coronel...jo tampoc permetre que cap de vostès dugui per mal camí el nostre Imperi.
Coronel,Tinent & Capita: Sí, senyor!
Príncep Tiburci: No us preocupeu...aquest assumpte mai sortirà a la llum pública. Ningú sabrà exactament que va passar amb aquestes persones i jo mateix vetllaré perquè sigui així.
Cavallers meus, us espero d'aquí una hora per donar la benvinguda al Rei a la Seu reial de Mercadal.
I es retira.El tinent el segueix.
Capità: (a en Pep) Ja ho saps Pep...no tens cap altre sortida.
Pep: Sí, oncle, ja ho veig.
El capità i en Pep marxen.

Coronel Totpes: (Al costat de la Cristina/plorant de rabia) Per què ho vas haver de fer? Per què? M'has deixat tot sol i amb una filla...i que li diré a la nostre filla, de tu, quan sigui gran, que li diré?
VIII
Ens trobem al pati de la Seu Reial de Mercadal. A sobre una tarima hi ha el tro on seurà el Rei. Al costat del tro, hi ha petits tamborets que es on seuran els militars, el bisbe i companyia. Al davant la tarima hi ha un cercle de gent que esperen l'arribada del Rei. En aquest cercle hi ha les dues venedores, dues clientes, i en René. Aquests cinc personatges comencen a xerrar…
Clienta 1: Estic contenta que les nostres venedores de confiança no estinguin embolicades en aquestes assumptes bruts.
Clienta 2: Jo també n'estic de contenta.
Venedora 1: Em sento afalagada que em diguin això,vostès.
Venedora 2 : Espero que la proxima setmana ja vinguin a comprar al mercat.
Venedora 1: (compadint-se d'en René que està molt trist) Pobre René, quina tragèdia, l'Aurora no es mereixia el que li ha passat.
Venedora 2: I tant! Sobretot ara amb l'altre criatura. Com s'ho farà?
René: No ho sé...
Venedora 1: Sàpiga, que sempre que vulgui pot comptar amb nosaltres.
Clienta 1&2: I amb nosaltres.
Apareix un súbdit reial.
Súbdit: (solemne) Senyores i senyors...fan la seva entrada, les autoritats militars de Mercadal. Entren el capità, el tinent i el Coronel. S'asseuen als seus llocs.
Súbdit: Senyors i senyores...El bisbe de Mercadal.
Apareix el Bisbe. Tothom es posa dret.El bisbe s'asseu al seu lloc i tothom seu.
Súbdit: Senyors i senyores...El príncep Tiburci, germà de sa majestat, protector de les illes de l'Est i del Sud.
Apareix el Príncep. Tothom es posa dret. S'asseu al seu lloc i tothom seu.
Súbdit: Senyors i senyores...El nostre Emperador, el nostre Rei, el Rei Patrocini Fructuós III, fill del Gran Fructuós II, Emperador de les Illes Martiques i Gran Senyor de Transardània.
Apareix el Rei. Tothom es posa dret.El Rei s'asseu. Tothom s'asseu. El súbdit desapereix.
Rei Patrocini: (S'aixeca del tro) Benvolguts ciutadans de Mercadal...no em pertoca parlar en aquest moment a mi. Teoricament li tocaria al representant de l'imperi en aquest territori. Però com que no tenim ni representants ni gobernadors ni molt menys d'allò que a les Terres Continentals en diuen alcalde... perquè com ve sabeu l'últim representant fou assessinat per algún d'aquests, com en diuen, ah sí, mafiosos; m'he pres la molestia de donar-me jo mateix la benvinguda a la vostre vila. Les circumstàncies no són massa grates. Alguns pensaven que la mort de la meva santa muller m'havia debilitat. Alguns molt pròxims a mi. Doncs, certament, aquests alguns anaven molt equivocats.
Aquests dies, he sentit una forta ferida al cor, quan he olorat la traïció aprop meu.
Coronel Totpes: Majestat, no us entenc...un traïdor?
Rei Patrocini:Exacte!
Bisbe: (escandalitzat) Un traïdor?
Rei Patrocini: (cridant) Exacte! Algú ha obrat a esquena meva per prendre'm, robar-me el que em pertany. Algú juga per conseguir el poder suprem de l'Imperi. Algú que porta la mateixa sang que jo, que nascut de la mateixa nissaga que jo, algú que m'ha promès fidelitat, algú que és diu Tiburci!
Tots: Tiburci?
Príncep Tiburci: (Descol.locat totalmet) Jo?
Rei Patrocini: Sí, tu, tu que goses anomenar-te germà del Rei, tu que duus la meva sang, tu ets el traïdor. Us vaig sentir l'altre dia, aquí dins , a palau, com tu i el tinent, com li diuen, ah si, 'vexamolt', conspiraveu contra mi.Traïdors!
Coronel i Capità: El tinent?
Rei Patrocini: Traïdors! Sou uns traïdors!
Príncep Tiburci: (s'aixeca del seu seient) Sí, és cert, he conspirat contra vos, germà meu, per recuperar el que un dia, el nostre pare, injustament et va donar a vos.
Rei Patrocini: No t'ho mereixies! Acosta't germà meu i davant aquests quatre
mercadelesos, avui, em demanaràs perdó.
Príncep Tiburci: No ho penso fer! No em penso sotmetre a les teves humiliacions!
El Rei es treu una pistola.Tothom s'espanta.
Rei Patrocini: Aquest és teu castig, germà! (dispara, el mata i cau estès a la tarima) I amb el tinent, no sé que n'he de fer...Executar-lo? No, no...és massa preciós el seu talent militar.
Tinent: (espantat i avergonyit) Gràcies, excel.lència, gràcies.
Coronel Totpes: Us puc fer un suggeriment, majestat?
Rei Patrocini: Endavant, coronel...
Coronel Totpes: Suggereixo que se li rebaixi la graduació com un recluta i que se l'enviï a fer treballs forçats al punt més septentrional de les illes del sud.
Rei Patrocini: Molt bona idea, coronel.
Capità: I de mi, que en dieu de mi...
Rei Patrocini: No estic massa content de vos, capità.Però, si em jureu fidelitat eterna, us prometo que en poc temps pujareu de graduació tu i el Coronel.
Coronel i Capità: Oh, gràcies, majestat, gràcies.
Rei Patrocini: I vos, excel.lència, també em sereu fidel?
Bisbe: Oh, sí, és clar, majestat, és clar! No voldria ser impertinent, majestat, però seria qüestió que anessim una mica al gra...tinc una missa d'aquí una estoneta.
Rei Patrocini: No es preocupi, excel.lència. A continuació, i davant el poble de Mercadal, de les seves autoritats militars i eclesiàstiques, jo, com a màxim representant de l'Imperi, i en nom dels jutges, em disposo a llegir(es treu un paper) en veu alta les condemnes que han estat imposades a les següents persones:
la senyoreta Lena...(apareix un soldat i la Lena) ha estat condemnada, pels seus actes immorals, a l'expulsió de l'illa de Transardània i se li nega el dret de trepitjar qualsevol de les altres illes de l'imperi.



(continuacio Rei Patrocini)
Al senyor Lluís, més conegut com el mercader...(apareix en Lluis) se'l condemna a l'expulsió de Transardània per pretendre introduir de nou les idees revolucionàries i pretendre instaurar de nou aquell moviment d'insurrectes i se'l condemna a viure a Oestènia i a no poder sortir dels límits d'aquella ciutat. En cas de fer-ho serà condemnat a l'execució pública. Al senyor Sergei Trukov (apareix en Sergei) se'l condemna a l'expulsió de l'Imperi per pretendre introduir idees insurrectes entre els nostres ciutadans. I en cas que pretengui tornar entrar serà executat públicament.
Al senyor Luigi Mirandel.lo(apareix) se'l condemna a delictes de tràfic d'armes i serà enviat a la presó de Estènia. I...
Bisbe: Et deixes un altre persona que correpon al meu àmbit...
Rei Patrocini: Al senyor Martí Vilaseca (apareix) l'indulto de tots els càrrecs...
Bisbe: Però jo, l'envio fora de l'abast de l'Imperi,és a dir, que envio al mossèn Martí Vilaseca a les Terres Exòtiques.
Soldat: (als presos) Desfilin! (i tots marxen d'un en un/ el soldat marxa)
Rei Patrocini: Benvolguts ciutadans, això ha estat tot! Jo m'estaré uns dies aquí i posteriorment marxaré a la capital.(I marxa)
Bisbe: Benvolguts germans,jo tambe marxo.(I marxa)
Coronel Totpes: (al tinent) Bé, tinent, bon viatge! Capità, acompanyi'l a fora...
Capità: Sí, senyor! (i marxen tots dos, seguits del coronel)
Clienta 1: Bé, estimades, ja s'ha acabat tot.
Clienta 2: I tant!
Venedora 1: Així doncs, ens acompanyen de nou, al mercat?
Clienta 1 i 2: Som-hi, noies!
(Les dues clientes i les dues venedores marxen)
René: (mirant al cel) Ja ho veus, Aurora, ja ho veus com ha acabat tot. No podràs veure els nostres fills créixer, però espero que puguin ser feliços sense tu.
I marxa.

IX
Dos soldats s'enduen els presos i els deportats. Tots estan col.locats mirant el mar mentre esperen al Port de Mercadal els diferents vaixells que els portaran als seus diferents destins per complir les seves diferents condemnes. A cada extrem hi ha un soldat. Un d'ells crida:
Soldat 1: Va, vinga, colla d'inútils! Sou una colla de desgraciats! Somien en llibertat, però l'únic que són uns inadaptats i uns desgraciats!
Lena: Per què m'ha de tocar a mi viure això? Jo només sóc una puta i no he fet mal a ningú! Per què?
Lluís: Aquest cop han guanyat amb la seva, però hi haurà un dia que nosaltres, nosaltres, guanyarem.
Sergei: De nou, hauré de tornar a Ultranova. Però estic segur, que algun dia, un dia o altre, tornaré per lluitar per Transardània.
Luigi: Per culpa d'aquests quatre aficionats a revolucionaris estic aquí. Aquest cop la jugadeta no m'ha sortit bé, però estic segur,que tard o d'hora, tornaré a traficar a Mercadal.
Martí: Algú es preguntarà que carai hi faig amb tots aquests presos i deportats. M'han encarregat, que de camí a les Terres Exòtiques, els faci de suport espiritual. El bisbe se sortit amb la seva. Però un dia o altre tornaré a ser amb els meus.
Soldat 2: N'estic fart d'aquesta feina! Sempre igual, amunt i avall, portant quatre desgraciats que somien utopies i creuen en llibertats.
Tots desfilen cap als seus nous destins.
Lluís: Un dia o altre tornaré i cridaré ben fort: Visca Transardània lliure!