Cercador
Història d'un balcó
Un relat de: indefinida- Compartir:
El meu sol reposa sobre el teu balcó,
mentre les plantes van fotosintetitzant
les rialles i transformant-les en vida.
El teu balcó bressola la meva lluna,
mentre les aranyes teixeixen fils d'or
i les papallones busquen cases daurades.
El meu sol reposa sobre el teu balcó,
mentre les eures et van escalant
per venir-me a donar la mà.
El teu balcó bressola la meva lluna,
mentre el son desperta l'alimanya
i les formigues, sense descans, treballen.
El meu sol mor sobre el teu balcó,
mentre les flors van deshidratant
les rialles i traient-els-hi l'oxigen.
El teu balcó despenja la meva lluna,
mentre els aràcnids es llepen les potes,
després de devorar papallones ja encasades.
El meu sol mor sobre el teu balcó,
mentre les eures són tallades
per la meva mà massa afilada.
El teu balcó despenja la meva lluna,
mentre l'udol d'un llop m'abraça
i les formigues, de no parar, moren esgotades.
Comentaris
-
Dualitats[Ofensiu]Unaquimera | 26-03-2008 | Valoració: 10
Descrius dues etapes ben diferenciades, dos moments en la relació que corresponent a diferents etapes en l'evolució del sentiment entre dues persones.
Bon paral·lelisme, ben portat!
T'envio una abraçada de les que, si et ve de gust, bressolen,
Unaquimera
-
l'assecament de les rialles[Ofensiu]Avet_blau | 19-03-2008 | Valoració: 10
Dins l' història d' aquest balcó,
ple de sols i llunes,
de dies i nits que viuen,
hi descrita la propia vida;
amb la vida i creixements de les plantes
i l'amor , amb l'assecament de les rialles
i la tristor de les heures, que acompanyen.
Melancolicament trist.
Avet
l´Autor
115 Relats
337 Comentaris
120777 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...