Història d'un amor lacònic

Una espurna que desperta l'entelèquia:
Una mirada llampec que descobreix uns ulls sobtats que noto que em segueixen, o potser només s'han quedat dins meu i m'acompanyen. 
El que té lloc en uns segons, alimenta els minuts que continuen. Va creixent una incògnita i el desig de desxifrar-te. 
No ho faig per por. Por de descobrir. Por de ser descoberta. 

Comença l'espera dels dilluns.
Converses d'ascensor atropellades.
Converses de dinar estimulants. 
Teoria de l'amor de Sternberg.
Es va escurçant la distància.

Una gota que mulla l'inconscient:
Llum de colors en la penombra d'una sala de ball. Dins d'una bombolla on cada cos troba el seu moviment i dansa l'esperit. La pell i l'ànima es tenyeixen de taronges, verds, blaus i rosats. Amb la pell suada, els cabells esbullats i la melodia d'un cor bategant, m'apropo a tu. Amb la timidesa de qui es despulla davant d'una persona per primera vegada, però amb l'empenta de la seducció. La música que, de mica en mica, es torna dòcil i plàcida. La meva mà et busca i els braços es troben. Dues persones que se saluden i el temps es dilata i sosté un instant. Un moment que no s'allarga longitudinalment, sinó en la profunditat. Una abraçada que ens apropa allà on encara no havíem arribat. M'entrego a cada inhalació per sentir-te més. El contacte obre una escletxa i deixes anar una alenada i rebo una carícia que no estava pensada. M'he ficat una mica més endins i també m'he deixat penetrar. Una nit de mirades que pregunten i d'ulls que parlen. Ballant en la distància, caminant de costat o asseguts l'un davant de l'altre. Converses que fan somiar. Finalment, un adeu. Ens aturem dempeus, cara a cara. La llum del carrer m'enlluerna, em destorba. Intento endevinar la teva expressió, mig oculta. Prenc consciència de la màscara de pestanyes escorreguda i m'arronso. Però no deixo de beure't, amb els ulls, i de sentir l'abrupte comiat.

Missatges subliminars que no duen enlloc.