Història del mas de Can Manent

Un relat de: Ferran de Montagut

(Avui biblioteca Municipal)
Ubicada al poble de Premià de Mar.
Comarca del "MARESME" (BCN).

Can Manent, es un cognom, va ser una de les primeres cases del barri de primera línia de mar de Premià, però corria el segle XVI i aquest encara no era el seu nom de poble, els habitant vivien al poble de dalt prop de la muntanya dons així estaven protegits dels pirates, prop del mar sols hi havia cabanes de pescadors. Els del mas de Can Manent, varen ser els primers pobladors dons els seus terrenys arribaven des de dalt de la muntanya fins e la vorera de la mar. El lloc escollit per edificar la Masia era conegut com la barraca d'en Roig.
El mas tal com el coneixem ara, es va anar formant-se generació rera generació i no es fins el 1708 quant ja pren la forma basilical característica.
Aviat va anar prenent força econòmica hi ha la segona meitat dels segle XVII, esdevé parada oficial de diligències i segons consta en document emès l'any 1826, des de 1687, te dret a fleca, taverna i fonda. També va ser el primer banquer del lloc. Can Manent, era una parada en el recorregut entre Barcelona i Perpinyà hi es sabut que el preu del viatge, en l'any 1826, de Barcelona a Premià i Vilassar, era de deu rals de bilió hi el de Premià a Perpinyà 90 rals de bilió.
La puixança econòmica del mas, es manifesta també en les seves explotacions agrícoles, que com e dit ocupaven una llenca de terra importat des de la casa pairal fins el llavors Premià de dalt. Amb el passar dels anys porugament al costat del mas si varen anar afegint d'altres, fins a formar un nucli de Masies escampades, una de les segones fou el mas dels Fontanills que també baixaren de la muntanya del llavors Premià de Dalt, desprès els Naspleda hi els Font i sens donares compta el petit nucli va anar creixent, i si veien allí en l'horitzó vaixells pirates tots fugien cap dalt de la muntanya, deixant casa i tot el que dins d'ella hi havia, quant veien que ja eren fora, tornaven porugament a ocupar els seus respectius llocs dins les seves llars de les Masies.
Fi del primer capítol
el proper es titula "RECORDS del PASSAT"
Continua l'historia del mas de Can Manent!
Autor: En Ferran de Montagut, escrita avui 9 de Febrer del 2005, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "JARDÍ VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
Notes: Aquesta historia es basada amb document de l'època que obren en el meu poder i de coses que he sentit explicar i que jo les escric aquí.
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com fnaspleda@hotmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886914 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)