Història del Mas de Can Manent (últim capítol)

Un relat de: Ferran de Montagut

ARRIBA LA INDEPENDÈNCIA

Finalment, la independència del Premià de baix, va ser un fet; el 1836 la administrativa i en el 1841, la Eclesiàstica. Els senyors de Can Manent varen donar a perpetuïtat els terrenys per edificar hi l'Església i tant mateix l'Ajuntament i la plaça mercat en aquells anys era al carrer envoltant l'Ajuntament i l'Església i formant així el nom ja de Premià de Mar, per ser aquest prop del mar. Agafant com a Patró Sant Cristòfor de Premià el qual celebra la seva festa Major el deu de Juliol, els del poble de dalt varen posar Premià de dalt i agafaren per Patró a Sant Pere. Celebra la seva festa Major el 29 de Juny. (Jo crec que hagués tingut de ser al rebés dons Sant Pere a vaig ja que era pescador i l'altre sant a dalt) Però, els que llavors manaven o varen decidir tal com os e dit i d'aquesta manera es distingí els dos segregats pobles. Premià de Mar es va anant omplint de Masos amb els cognoms dels Font que varen baixar del Premià de dalt, els Naspleda que hi arribaren de Sant Martí de Llémena en el Gironès, els Roure que crec que provenien de Barcelona, els Pelat que també provenien de Barcelona, els Xiviller, els Mas, els Fontanills i alguns pocs mes, aqueixos formaren el primer nucli del poble, desprès amb els anys sent i varen afegir d'altres que alguns es casaren amb els que ja hi havia. Hi així fou sens donares compta que a mida que els anys passaven el petit nucli anava creixent.
També diré que a Can Manent una de les activitat curioses que es realitzaven, encara que això va ser desprès de la guerra civil del 1936: La neteja de pel·lícules de cinema. I duran la postguerra segons les cròniques s'arribaren a fer uns 6000 metres diaris de pel·lícula, pels senyors Joan Font i pel senyor Ramon Alcalà. Aquest últim fou el dibuixant de la casa o fabrica de Can Cusí, també varen dibuixar quelcom per Wald Disney USA i assegurava que la qualitat de les pel·lícules era molt bona, sobretot en aquells moments...
També s'ha d'afegir que el senyor Joan Font i Mas l'últim hereu de Mas de Can Manent, va ser un excel·lent pintor de quadres, sobre tot destacaré el seus bodegons sempre tant detallista i molt ven fets, també feia aiguaforts, i que en el museu del Cau Ferrat, de Sitges hi ha obres d'ell, segons tinc entès regalades gentilment per un cosí seu el senyor Carulla, fundador de la casa que tots coneixem com a Gallina Blanca Purina. El senyor Joan Font i Mas de tant en tant feia alguna exposició, però si no venia res els regalava per a Sants i esdeveniments als seus amics i parents.
Quant va morir el senyor Joan Font i Mas, els seus descendents, dona i fills varen vendre el poc que quedava del mas de Can Manent a l'Ajuntament de Premià de Mar en el any 1977, aqueixos la varen fer malbé per a tal d'ubicar hi la biblioteca Municipal inaugurada en el any 1984. Ho varen fer malbé tot, almenys amb la meva modesta opinió ve podien deixar sencer la bodega, la premsa del vi, el trull a "Can Chineus" que era una casa adossada al mas on hi havia els masovers, la vella cuina amb la seva gran llar de foc, avui d'això ja no en queda res, ni l'ombra, sols varen aprofitar el teulat i les quatre parets i ni tant sols es va salvar el barri de ferro de l'entrada al mas, i que en el 2002, va ser tret per posar d'avant del mas una porqueria de pas soterrat per anar a la platja, varen posar un pas Faraònic, que ocupa tota la façana del mas de carrer a carrer, havent-se menjar la poca vorera que quedava davant, els vianants quasi no poden passar degut a les enormes dimensions del lleig pas, amb menys lloc haurien passat, al igual que en el mas, que com e dit ho varen malmetre tot el que varen pogué i mes, cosa que ara sembla que allí no hi hagués sigut mai cap "mas" com el que hi havia abans de comprar ho l'Ajuntament, els mes joves ja no saben res de res de la importància que va tenir aquell Mas!

Fi

Autor del Relat: En Ferran de Montagut, escrit avui dia 11 de Febrer del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" envoltat d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! e-Mail: fnaspleda@hotmail.com etc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)