Història del mas de Can Manent (segon capítol)

Un relat de: Ferran de Montagut

RECORDS del PASSAT!

Encara avui el nom dels carrers donen testimoni de la importància que va tenir aquell mas, encara hi ha el passatge d'en Manent, on ens indiquen on eren abans el garrofers de la extensa propietat. Ames dels conreus tradicionals, sembla ser que també conreaven lli! Tenien una explotació de calç a Montgat i una bobila en terrenys del Premià de Dalt. Eren els únics que en aquell temps tenien carros que els hi va permetre fer las funcions de transportistes i col·laborar en la construcció del ferrocarril el primer d'Espanya que anava de Barcelona a Mataró. Com a senyors de tipus feudal que eren tenien una carrossa o tartana per anar a passejar, o a fer moltes vegades la funció de diligència.
El cognom de Manent va anant desapareixent i va esdevenir els Font que al passar dels segles i dels anys es el que va quedar com els últims propietaris del mas de Can Manent, sempre el mas passava d'hereu, a hereu l'últim font va ser també l'últim hereu. De nom Joan Font aquell tancava la saga dels Font, a pesar de que hi havia un fill, però aquest ja no era l'hereu.
El mas de Can Manent, aquest te un gran protagonis-me en l'inici del barri de mar, origen del poble de títol Premià de Mar, dons aleshores depenien d'un sol Ajuntament el del de Premià de Dalt, que poc a poc i a base de molts esforços a la fi el de Dalt el va cedir al nou poble de mar i va quedar ja com Premià de Mar, fins el punt de que duran el primer any d'independència un dels Font es Batlle de les dues petites poblacions.
A la segregació del Municipi hi va haver masses problemes des del vessant civil i això explica aquesta situació. No es pot dir el mateix per part de l'Església; la parròquia va ser molt reticent a l'incissió que no va pactar-se a terme fins la desamortització. La reticència va donar lloc al que vist amb ulls d'ara son anècdotes molt sucoses.
Resulta que el senyor Rector no volia renunciar al dinar de la Festa Major, fet que diu molt a favor de les virtuts culinàries dels Premianencs del baix del seu temps. Els partidaris de l'escissió argumentaven que quant se'l necessitava sempre arribava tard i això era particularment desagradable quant calia donar la extremunció. Aquest era, certament, un argument de pes i va motivar les anades i vingudes entre les dues poblacions, recentment inaugurada la de mar, rellotge en ma, d'un Canonge, per tal de comprovar quant temps era necessari.

Fi d'aquest segon capítol. (de tres).
El proper i últim es dirà
"ARRIBA LA INDEPENDÈNCIA"
Autor Narració històrica en Ferran de Montagut, escrit aquest capítol segon avui dia 10 de Febrer del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el del bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)