He arribat al meu final

Un relat de: Marc Freixas

He arribat al final del meu desig;
ara toca fer de punt i final al meu destí,
posant la fi dels meus escrits,
damunt les vostres lectures d'aquest meu final.

Sobre dels vostres ulls hi recau el tot de les nostres finalitats volgudes;
aquelles que prenen importància en els fets,
i en les decisions últimes de les veritats que ens otorguen les lleis.

Tot em té cor-près,
fins i tot de desitjos que encara no hi són;
les llibertats que ens falten i la pau que ens resta,
en aquest món nostre molt desordenat.

Tot arriba al seu tristíssim final;
tot recau novament en les nostres finalitats,
i no sé molt bé quina mena de sensacions em queden a la pell,
ni si són positives o negatives,
en funció d'aquests desitjos que tinc, de moment infinits,
que s'han de convertir en finits, per tenir-los ben acomplits.

He arribat al meu final precís i constant;
palpitació confusa del meu feridíssim cor,
que m'acompanya discretament pels camins de les petjades fermes i sinceres,
retrobant-me de nou amb tu altra volta.

Altre cop, un cop més et torno a dir que jo també sóc tu;
formem part del tot tots dos,
i després de nosaltres dos en vindran tres,
i després dels tres, quatre,
i cinc i sis i set i vuit,...

I ja finalment serem el conjunt de totes les coses,
qui farà remoure la terra als quatre vents,
i farà reviure les quatre barres companyes,
en aquesta lluita que ens ocupa, i ens preocupa moltíssim.

Estimadíssim lector :

he tornat a arribar al final del meu passadís,
per on em passejo al meu aire,
mentre encara em queda aquest aire que respiro,
per dir-te que hi hauran diversos finals al llarg de la història;
però tots aquests finals seran bons,
i donaran com a resultat, la felicitat de totes les nostres voluntats.

He arribat al final d'aquest meu desig precís i constant,
posant el fil a l'agulla,
sense notar que els meus dits pateixin una mena de dolor infinit;
tot el contrari!!

Que la fe per retre un homenatge ben merescut als meus estimats Països Catalans,
no decaigui en una monotonia irreparable,
provocada per la infelicitat de no poder tenir encara,
allò que tan desitgem :

la independència volguda per tots els qui som i ens sentim catalans de cap a peus,
d'una manera digne, pacífica i lliure,
ben lliure.

Comentaris

  • molt maco[Ofensiu]
    estel | 15-10-2005

    això, que està mol xulo i ben trobat.
    Petons!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.