Has provat ......?

Tens tota la rao..ni l'aigua, ni la sorra..ni l'amor. No podem retenir res en les nostres mans, perquè tard o d'hora es fa efímer com el vent..
Gràcies pels teus comentaris! Mentre espero que passi aquest temps del rellotge de sorra perquè curi les ferides..només em queden les lletres per fer una mica més suportables els meus sentiments.
Una abraçada ben gran

Es ben cert que l' aigua que toquem del riu,
s' escola cap avall sempre, irremisiblement
i malgrat que volguem, mai mes la tindrem;
però el riu porta mes aigua, i a cada moment cal aprofitar el seu cabdal,
el seu pas, el seu moment,
i eixugar la sed ...que també tornarà.
Avet

Després de llegir el títol i la primera estrofa del teu poema, he de contestar-te que si, que ho he provat: he intentat retenir l'aigua entre les mans i he jugat a atrapar la sorra dins el puny.

Després de llegir la segona i la tercera, he de coincidir amb tu: és una realitat.

Després de llegir la darrera, et puc oferir aquella frase que diu: "El dolor del record és preferible al consol de l'oblit". No sé si és sempre certa, però al menys fa pensar, com els teus versos...

Provo a enviar-te una abraçada confiant que t'arribi sana i estalvia,
Unaquimera