Cercador
Has callat
Un relat de: vituxHas parlat!
Però només has aconseguit engrandir el silenci,
el silenci de tot allò que has callat:
has callat els somriures,
has callat les mirades,
has callat els abraços, les carícies,
has callat les paraules dolces i els besos tendres,
has callat les nits de confessions,
has callat el teu penediment assidu,
has callat l'agraïment sincer,
has callat el contacte de les nostres mans,
has callat que amb ulls plorosos em digueres que m'estimaves,
has callat que fores tu qui vingueres cada vegada,
has callat!
Has callat que en algun lloc i en algun instant, per breu que fóra, em vas estimar.
Comentaris
-
silenci..[Ofensiu]ada | 27-11-2007
silenci..callat...tota una història......
Ës bonic...el que escrius.. -
Benvingut[Ofensiu]SweetInnocence | 26-11-2007 | Valoració: 9
"Has callat..."
Hi ha cops en que les paraules trenquen amb tot allò que vam construir, neguen els nostres sentiments passats i fan mal a aquells que encara ens estimen... i això el teu poema ho reflecteix força bé, pas a pas fins arribar al final
"Has callat que en algun lloc i en algun instant, per breu que fóra, em vas estimar"... Segueix així,
SweetInnocence -
res[Ofensiu]Franc serra sala | 26-11-2007 | Valoració: 1
fes-ho amb il·lusió siusplau
binga amb força.