Cercador
Hàlit
Un relat de: Fontgroga- Compartir:
Arreu et busco i remeno i descobreixo
Mons tan dispars que
Imagino i forjo utopies i fantasiejo...
Sola endebades t'espero.
Trobar el mot, el ritme, la manera per
A dir que l'ànima se'm remou mentre
Travesso obstacles,
entrebancs insalvables.
No és fàcil despullar-se.
A voltes em repeteixo,
desenganyada:
«Tot ja està escrit i res no hi pots fer»
Urà m'ho retrau, massa sovint:
«Raure a l'origen és sucumbir»
Aquesta vegada l'he albirat i m'ha tornat
La llum que em calia per confegir-te.
Comentaris
-
***[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 21-09-2005 | Valoració: 10
Molt maco!
Quines paraules tan cultes, sóc molt jove, però crec que les he entés.
Moltissims petonassos!
Muack" -
Disculpeu...[Ofensiu]Fontgroga | 20-06-2005
...vaig tenir un lapsus i no vaig afegir cap comentari que us ajudi a entendre i valorar el poema (és el primer que penjo aquí, la propera vegada no se'm passarà).
Pel que fa al lèxic i els símbols no us en diré res, perquè qualsevol diccionari us ajudarà a destriar-ne el significat i, per tant, a entendre'n l'essència.
Tanmateix, us donaré una pista sobre un altre aspecte que no es veu clar en l'edició electrònica (a la impresa no passa): és un poema de doble lectura temàtica i física, es pot llegir en horitzontal, però també en vertical (és un acròstic) i això també confereix un doble sentit al títol.
Ara sí, espero que encara que no us agradi me'n digueu alguna coseta.
Gràcies per la paciència,
Fontgroga