Ha arribat el moment

Un relat de: Mefisto
Ha arribat el moment. Sempre m’havia cregut immortal, fins i tot quan, veient com el meu cos anava sucumbint sota el pes de l’edat i la malaltia, encara seguia confiant en un rejoveniment i curació miraculoses.

Malauradament, tot i l’optimisme del meu esperit, la carn se’m va continuar podrint fins que em vaig convertir en un envà d’ossos coberts per una capa de pell apergaminada i quasi transparent.

Havent-me acomiadat d’amics i familiars i acceptant que el meu cos devastat ja mai més tornaria a solcar l’oceà vital, vaig aplegar les darreres reserves energètiques per escapar del naufragi final.

Mentre els darrers estentors agitaven la meva malmesa nau de carn vaig dedicar-me a recórrer la meva ànima a la recerca d’allò que havia de ser-me imprescindible per a la travessia per l’eternitat.

Vaig recórrer la zona on s’emmagatzemaven els records sensitius. Allà vaig arreplegar compulsivament un munt de paisatges, cançons, veus, aromes, sabors i textures. Però no vaig trigar a adonar-me que m’estava carregant massa i vaig deixar anar llast.

A la part de l’ànima on vivien tots els sentiments i totes les experiències que s’hi havien associat durant la vida, vaig visitar la zona positiva. Em vaig banyar en els llacs d’amor maternal, vaig refrescar-me sota les voluptuoses cascades de la sensualitat i vaig beure de les fonts de l’amistat. Allò em donaria força per continuar fent el meu farcell vital. Afortunadament la zona negativa, farcida de sentiments obscurs i pesants, es va col·lapsar sobre ella mateixa i va desaparèixer sense que pogués contaminar el meu imminent traspàs.

Finalment vaig accedir a la part de l’esperit on s’agitaven, més inquiets que mai, els pensaments transcendentals. Allà vaig fer-me amb les cartes de navegació que m’havien de permetre afrontar l’aventura de l’infinit.

Amb l’equipatge a punt i l’esperit decidit vaig acomiadar-me del meu vell i atrotinat vehicle de carn i vaig apagar la major part de la consciència per fondre’m amb l’univers.

Comentaris

  • A l'ataquerrrr[Ofensiu]
    Mefisto | 15-07-2015

    Moltes gràcies per les teves paraules, David d'Argent

    Estaré encantat de participar i de defensar dignament les meves possibilitats literàries en front dels integrants de la Lliga de Microrelataires en català, veritables bregadors de les paraules curtits en mil històries.

    Ens veiem aviat a https://llmrc.wordpress.com/

  • Vehicles de carn...[Ofensiu]
    David d'Argent | 29-06-2015

    Un relat carregat de misticisme, que descriu perfectament el procés de la mort tal com ens l'imaginem els que creiem que la mort tan sols és un pas més en el cicle infinit de l'existència. Curiosament jo també tinc alguns relats i idees narratives a desenvolupar que van per aquest mateix camí... Suposo que bevem de fonts filosòfiques semblants.

    Molt ben expressat, amb un ús tan imaginatiu com efectiu del llenguatge. M'ha agradat de manera especial el teu "vehicle de carn".

    Enhorabona.

    Aprofito l'avinentesa per fer-te coneixedor d'una nova iniciativa literària de la qual sóc impulsor. Se centra en la microliteratura i fomenta la producció de textos a través de la competició entre escriptors:

    https://llmrc.wordpress.com/

    En cas que et sembli interessant, ets benvingut per unir-t'hi i participar-hi.

    Una salutació.

l´Autor

Mefisto

1 Relats

2 Comentaris

678 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor