Greus faltes ortogràfiques i gramaticals desconcertants!

Es per a tu amic desconegut que et fiques en els contes, en els relats, en els poemes i que no constes com a relataria, almenys jo mai a cap lloc t'he trobat, no es que et vulgui criticar, tot al contrari jo escric veritats i tu quant les llegeixes en elles apart de trobar els meus relats fabulosos i amb molt de sentit, també en ells i trobes un munt i greus faltes ortogràfiques i gramaticals desconcertants, be prou que em dius que posi un corrector, ja li tinc? Però de segur que ell deu saber molt menys que jo! Ell es un corrector de l'era moderna, jo soc del temps Franquista i clar es suposar que nosaltres aleshores no podíem, ni tant sols parlar em Català, i d'escriure? Quin disbarat, això ni somniar, eren potser quatre els privilegiats que ho feien de amagat i amb molt de compta dons si algú et descobria a la garjola de cap! Oi que m'entens? Amic "DOZOMITETSO" si no fes jo faltes ortogràfiques ni gramaticals, els meus escrits no serien gens interessants. Oi que dic veritat?
Vosaltres sou joves i d'això? Poc o gens enteneu, vàreu néixer massa tard, no ho podeu entendre, avui si que en les escoles tenen el goig d'aprendre a llegir i escriure be nostra llengua, dons crec que aquí es assignatura obligada! Oh! Quin goig poder haver nascut en aqueixos temps tant moderns, els d'avui sols sabeu escriure be el la nostre llengua el Català, però... Ignoreu un munt de coses del nostre bonic passat que no heu viscut. No heu vist l'home del carretó del gel, ni el drapaire, que escridassava mentre tocava un ferro vell a manera de campana i deia el drapaire, teniu quelcom per llençar? Jo os ho compro, apa dones baixeu, aquest tipus comprava des de diaris vells com revistes draps i tota mena d'estris, hi amb una romana que era una mena de balança que potser mes dels que aquí relatant esteu, d'ella res en sabeu. L'home ho passava i segons el pes a la mestressa de la casa li donava un cèntim dos i si molt hi havia una pesseta que allò ja era molt. Tampoc heu vist un dinar de casament excel·lent sens faltar hi res aperitius a base de tot el que un es pugui imaginar, desprès el primer plat, un segon de carn i un tercer de marisc o peix postres vins i xampanys de les marques millors del marcat, desprès un bon tall de gelat i per acabar un enorme pastis nupcial de dos o tres pisos tant se val, cafès i licors i ball, i tot això per sols quatre duros, preu avall, preu amunt entre les setanta i cinc pessetes per cap, i en un dels millors restaurants de la nostre ciutat de Barcelona.
D'això jo en conservo proves, si voleu hi os fa gràcia, dins del ordinador en tinc un munt de fulletons d'aquella bonica època. Amb menys pol·lució, i menys estrangers, aleshores tot era com una gran família, arreu es coneixia tothom, jo he conegut el telèfon amb centraleta per demanar un abonat havies de demanar que et poses a aquell numero desitjat i esperar, si volies trucar una conferencia a diferents capitals del estat havies d'anar al locutori i des d'allí en unes cabines quant l'altre et contestava podíeu parlar. A Barcelona a la gran ciutat recordo jo que a "Canaletas" un bar molt important del cap de munt de les rambles si volies pixar, o trucar baixaves als lavabos allà hi havia una dona amb claus per obrir un reservat per fer tu les teves necessitats, i si volies trucar ella et veia una espècie de fixa la col·locaves en el telèfon i aleshores des de allí ja podies trucar a qui volgueres en directa, sens passar per la central dons Barcelona ja era una gran ciutat quelcom mes modernitzada i tenia ja els aparells amb marcador. Hi quant havies acabat de fer les teves necessitats la dona estenen la ma, tu ja sabies que una propina li havies de donar. Ella molt educadament et deia senyor moltes gràcies i seguidament entrava dins la cabina a netejar-la.
Jo també he vist el taxis amb cadires dues a part del seien normal si anàveu cinc primer seien els del d'arrera i desprès s'obrien les cadires dues i en elles seien dos mes. També he vist el taxis amb un escalo, per poder entrar hi molt millor, amb llenya o carbó com a locomoció. En un dels costats portaven una caldera que cremava i treia fum cap dalt quant s'acabava paraven i del maleter treien o be llenya o carbó i carregaven de nou la caldera que feia funcionar el motor, això jo ho he vist aplicat en els taxis i camions. Hi sols soc nat del quanta desprès de la guerra. Recordo en la meva primera joventut que amb un duro o sia cinc pessetes et podies donar el luxe de anar des de Barcelona a la costa a passejar, passaves de voleio tot el sant dia anant aquí i allà i també a dinar dues persones i el taxista i tota aquesta disbauxa sols et costava unes quatre pessetes encara et sobrava una per gastar amb tabac i d'ella encara et sobrava quelcom, allò si que era felicitat. Hi no sabia escriure el meu idioma el Català, dons allò era per aquells anys meus de jove quasi pecat, com dit si algú mes gran o feia, vull dir l'estudiava era de amagat.
Hi aquí acabo amics relataries que em llegiu i em trobeu això i allò i un munt de faltes ortogràfiques i gramaticals, es molt natural que això passi, ni han d'altres que no saben pintar o pintant quatre quadres dels que avui en dues abstractes guanyen mols €uros i tot sens saber pintar, els que en saben una mica i pintem com abans nosaltres ens moriríem de fam. Es una mala comparació, però em ella vull dir-vos que a mi ja ha aquesta edat no em vull aprendre d'estudiar ja el Català, mentre existeixin correctors en les editorials, si jo algun jorn algun llibre de relats meus puc arribar a publicar espero que surti a la llum sens cap mena de falta ni gramatical ni ortogràfica. Però això ja es somniar massa. Mireu en la web de relatsencatala.com, en tinc poc mes de quatre-cents quatre i encara a casa per enviar si els envies tots potser passarien de tres mil, entre els esborralls que tinc encara per passar en net i els nous que faig, ja os ho podeu imaginar, en tinc ara seixanta cinc d'anys i vaig començar a escriure amb sols deu anys, només heu de fer càlculs, quant vivia en el Maresme tenia una noia coneguda mestre de Català que de tant en tant quant ella podia algun em corregia, aquí on soc ara estic quasi aïllat, pocs del poble en conec i els pocs saben menys que jo!

Ha sigut un relat per en Ferran de Montagut, escrit avui 10 d'Abril del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.
Notes: Aquest relat es dedicat en especial a DOZOMITETSO, Donablanca, Thalassa, Anoia i molts altres companys de relatsencatala.com que en ella com jo col·laboren, no en conec a ningú, mes... Algun jorn m'agradaria tenir alguna bona xerrada amb algú d'ells o de qualsevol altre, aprofito per donar salutacions al amic Xavier Valeri l'únic que conec per ser veí quasi propà de casa on visc.