Grassa

Un relat de: traincabin

Aquest és el petit relat,d'un petit observador sobre una petita curiositat.L'escric des de aquesta cabina de tren veloç que és una pàgina,una butaca,un espai en blanc... La obra transcorre també veloç i predictible,fins a cert punt. Peró de sobte una frase,un fragment s'alça per sobre de l'obra com un batec que s'escapa del cor (sacseja aquells que com jo hagin pogut veure la tristesa de prop,massa). L'amic del protagonista recorda un breu fet del passat. Ell i la seva mare,obesa, estan comprant al supermercat. Ella s'afanya a mirar les etiquetes de totes les barres de chocolata,fixant-s'hi en el nombre de calories. Fins que el seu fill en un atac de ràbia i impotència li comença a bramar escandalitzat: "Deixa de mirar les maleïdes etiquetes!I mira't al mirall! Estàs grassa! "Minuts després ens descriu el narrador: "de tornada a casa,sense dir res,estavem parats en un semàfor,i vaig veure com intentava amagar,girant el cap,una llàgrima que l'hi regalimava galta avall en silenci..."

Vaig pensar,com en la vida, com en un poema, com en aquesta obra... Es important veure'l sencer,per entendre una sola frase... Es important adonar-se'n que està en boca d'un home que en prou feines respira un instant de compassió. Es un instant crucial que travessa les parets del teatre i penetra en el dolor de tantes persones que pateixen el fet de tenir un cos que no encaixa amb els cànons que dicta la bellesa, segons una societat on els costums i la moda redueixen el llenguatge del cos a un instant fugaç d'aparença.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de traincabin

traincabin

7 Relats

8 Comentaris

5963 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Premi Jocs Florals 1981 Escola Tagore