Gràcies!

Recordeu aquell primer dia de clase,
les mirades perdudes
gairebé tot eren cares noves, desconegudes,
ens assèiem en la taula del costat,
en el cavallet del costat de la classe de dibuix,
allí comensavem una xicoteta conversa,
despres de saber d'on proveníem y quins eren els nostres noms,
poc a poc anàvem sabent més de la nostra vida,
tant fins a arrbar a un punt en el que ja era necessitat saber com ens anava tot,
tot era meravellos,
i donar-vos les gracies i recordar cada moment viscu,
gracies per cada bes i abraç a les 8 del mati,
gracies per cada dilluns en el que ens contavme tots els successos,
gracies per cada copiada en un examen,
gracies per eixes hores q ens pasavem sense anar a clase dins del poblet o al teatre,
gracies per cada anim a seguir estudiant o al dir "el trimestre que bé ens apliquem", però que no solia pasar,
gracies per cada secret confesat entre nosaltres,
gracies per cada discussió,
gracies per oferir-nos un muscle cuan el necessitàvem,
gracies per cada llagrima torcada,
gracies per cada riallada,
gracies per aquells sopars de classe en el que ens inflàvem a contar xistes a causa de la sagnia,
gracies al botelló de després, que inclús algunes acabàvem per terra,
gracies per soportarme 5 o més dies a la setmana,
gracies per tots els moments juntes,
que en son molts i tots no podria escriure'ls,
però més que res,
gracies per existir,
gracies per ser qui sou,
que no canvieu mai,
i que sempre vos duré al cor,
gracies per demostrarme que sempre us tindre al costat, que hem tindreu per al que nesseciteu...
i q us estime!
GRACIES!!