Gràcies per existir...

Un relat de: SweetInnocence

Ets la cançó irisada
que el meu cor malferit
necessitava tornava a sentir,
les paraules que em mancaven
per traduir al paper el meus sentiments,
la clau de les portes que no es van voler obrir.

Ets tot el que sempre vaig desitjar
i no em vaig atrevir a somiar
per por a que no es fes realitat.

I encara no ets meu,
potser mai ho seràs.

Però t´he conegut, he acariciat la teva olor,
he recorregut els teus pensaments amb la mirada,
i he imaginat un futur...

massa fantasiós,
insegur
borrós,
poc definit...
com jo mateixa.

Però un futur.

Quan ja no podia més,
quan el cor semblava a punt de partir,
m´has fet tornar els somriures...
t´has ficat a la meva bombolla
i l´has omplert d´estrelles
perquè poguès veure la sortida.

no sé si és amor,
o simplement manca de dolor...
però és el millor regal que m´han fet a la vida,
i t´estaré sempre agraïda.

De tot cor. Gràcies per existir...
i creuar-te al meu camí.

Comentaris

  • Cruïlles[Ofensiu]
    franz appa | 02-12-2007

    ... que ens fan viure, o almenys ens fan ser conscients de la nostra vida, de la capacitat i potència que tenim per buscar al nostre voltant. És l'impuls d'estimar el que en definitiva surt de nosaltres, però que necessita dels altres per manifestar-se... per existir, vaja.
    Amor, o només manca de dolor? Molt encertada la disjuntiva! I molt emotiva la gratitud. la gratitud només pot fer niu en el cor dels qui estimen de debò i sense reserves.
    Una abraçada,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de SweetInnocence

SweetInnocence

67 Relats

95 Comentaris

55859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat.

"Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"

No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).