Gots

Avui has tingut un somni d'aquells que poden dir-se premonitoris. Bé, no sé si n'has de dir exactament premonitori, però el cert és que ho semblava. Se t'ha trencat un got. Però no es tractava de cap got qualsevol, no. Era l'últim dels divuit gots que conformaven el joc que tenies des de fa uns anys, els quals tots han acabat trencats. Clar, en aquest cas i veient la sort dels disset restants t'has de preguntar si aquest somni ha estat una premonició o senzillament, una conclusió conseqüent, lligada de forma indestriable al destí de la resta de companys d'aquest solitari got que encara uses. En aquest segon cas doncs, caldria que buidessis de contingut la funció fàtica de la lectura. Però amb tot és subratllable el detall que et diu que aquest fet encara no ha passat.
Així, des d'aquest enfoc t'ha de semblar senzillament un somni, aïllat completament del què li ha succeït a la resta de gots. Per molt que t'assenyalis un possible destí indefugible d'aquest últim bastió de la vaixella original amb què estrenaves el pis, es tracta d'un fet que no ha passat encara. Aleshores, aquest format de futur amb que se t'ha presentat el somni ha de tenir la seva importància precisament, en el format de futur, no pas sobre el got trencat com a objecte. En l'evocació que provoca. Ara creus que la cosa important es troba amb el gest temporal imprès a través del got, en els disset restants concretament, els quals ja han desaparegut o has reutilitzat com a torretes, espelmes o posa-raspalls-de-dents. Potser fins i tot és un avís del teu caparró per dir-te que fa masses dies que no visites al dentista i d'aquí podries estibar un primer cap de fil del cabdell. Tot i que aquest argument el destries amb bastant rapidesa.
Però tornant als gots, al solitari present que els representa i al més que probable futur de l'últim supervivent, els disset restants li auguren un destí molt negre. Pobre got. El cert és que al veure'l esquinçar-se pel perfil al caure al terra t'ha cobert un tel fi i fred de tristesa. Encara no saps massa bé perquè, però aquí, el passat i el futur han de tenir-hi alguna cosa a veure -segueixes pensant-, perquè sense el joc de gots no hauries pogut dimensionar de tal forma aquest fet i lligar-lo amb l'emoció que t'ha imprès. On deu estar la boleta? I qui diu la boleta, diu en argot la bola. I tots sabem que una bola és una mentida. I tu aquí t'atures un moment i penses si realment tot això no era un joc per distreure't d'una cosa molt més important encara. Una realitat que amb tants de gots havies perdut un poc de vista; la realitat del fet que només te'n queda un de sol, de got. Aquest i únic. L'últim. Potser és això el què t'ha entristit al veure'l esclatar sobre el gres de la cuina. Segurament és així. Tant d'onirisme, tant de somni i màgia per acabar en la singularitat i la racionalitat objectiva. Perquè a tothom li entristeix perdre l'última cosa que li queda, sabent que és l'última, sabent que com les altres, serà perduda i que per molt que facis, que t'hi esforcis, allò passarà. Aleshores potser no és tant important aquesta tristesa que sents. Potser és important saber que aquesta bilis negra t'atacarà i que millor cal estar preparat per rebre-la, per vestir-la, per sentir-la al cos. Però ep! Que sigui de la teva talla, la 42 si és de pantalons o la 4 si és de pit i espatlles. Cal ajustar-la al patró perquè sinó, no la duràs bé ni hi estaràs còmode. I la gent aleshores no es fixarà en tu sinó en aquesta roba que portes. I així costa més. I hauràs d'anar explicant que se t'ha trencat l'últim got que tenies. Perquè la gent t'ho preguntarà. I no podràs marxar ja mai més d'aquest moment, el qual et segrestarà en una emoció que reviuràs una i altra vegada a través de l'explicació. Encara que se't faci tènue any rere any hi hauràs de seguir mantenint un vincle, un record, alguna cosa que et permeti explicar-la, una guspira d'emoció davant la reminiscència de l'esquitx de vidres estès sobre les rajoles, sota del moble, rere la nevera i els vols de menjar dels gats. Caldrà veure aleshores si realment era aquest l'últim dels gots o una altra cosa plena de vida i d'oportunitats; una il·lusió per anar a la cristalleria amb ganes de comprar un nou joc. I aquí sí, la diversió pot fer estralls de tal forma que tensi les regnes de la memòria i en substitueixi el record, perquè sense la realitat, què en seria dels somnis?