Gelosia

Un relat de: ALBADA

Resseguiràs en un espai mínim
la fibra dels meus llavis sucosos,
cosint amb saliva el meu cos.
Els meus angles et desitgen,
alliberen una olor de follia
oberta al plaer, a les teves mans humides.
Extirpa'm els meus sentits
de fluents espessos, radials,
obrant en gelosia sobre la nuesa.

Comentaris

  • La nuesa imperfecta[Ofensiu]
    Erwache | 24-04-2007 | Valoració: 7

    Som el riu que s'escola assedegat de mar
    L'horitzó que s'esmuny al final de la terra
    La promesa d'un altre capvespre inversemblant
    On la meva mirada es fongui amb el teu somriure

l´Autor

Foto de perfil de ALBADA

ALBADA

11 Relats

19 Comentaris

16380 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:

albada

Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a sortida de sol.

Composició poètica d'origen popular que expressa sentiments relacionats amb l'aparició del matí i que ha estat recollida i reelaborada per la poesia culta.


albadapoeta@gmail.com