Gargots

Un relat de: orissa

I

Com un Lenin més

El miau es cruspeix el postre dels seus germans

El gelat es desfà en els seus bigotis vainilla

I un gerro d´en Picasso
(sense dir-hi ni ase ni bèstia)
Observa la cruel orfandat

Ells, els ARTISTES, ¡sempre tan solidaris!

II

Dones del Caixmir
Les olles xup xup
Ballen amb els vailets
-dinosaures color safrà-

Al seu costat, els homes valents
Renten la roba del Masherbrum

III

Plou a la Índia
-cal-ligrafia a l´atzar-

I les papallones beuen de la rosada
del teu Himachal Pradesh

IV

Els túnels de Rodalies
-no són fills de la mandra-

Com tú
En aquest matí que t´esmorzo
Cafè amb pastes i salmó fumat

V

¿I d´on aquestes
llumetes que omplen
la matinada de l´altiplà?
Són els teus déus, Indita,
Són els teus ulls Bolivia
Demà serem lliures

VI

El meu nom és anopheles m´arruïna el veure
-a les esglésies pop de Lalibellah-

El calze robat al Déu Aedes
-a la manera de cártier bresson, un ¡ai las! al nus de la respiració-

VII

A l´Audrey Hepburn

¿des-acostumar-me al mal camí?

La mar navega nus
Les ones són la tarda
Però jo només vull niar
-a la meitat del no res-
old shoes tom waits
dues criatures de tauró
en els teus peus de cilici

VIII

Hi ha fera de foc a les pinyes de Ticuantepe
Melangia per incendiar la teva boca de pinyol

IX

Podràs ferir-me el cap amb una destral
Sheena is a punk rocker CBGB
-com el llamp al pollancre-
Però ¡renoi! seguiré pensant
Que ningú més bé que tú
-m´ha menjat el Popol Vuh-
(i don´t want to grow up)

X

¿Íntim?

Quelcom més de pes

Esclatant-me

XI

Metall coure

El teu plor es trasllada al meu Mil Sub-Conscient

Vessant-lo

XII

I tot d´una

Etèrea, Quàlica, Blísica, Nandrofenil, Marxutulenga, Rave

-absolutament incomprensible-

Només Per Mi

XIII

El Rei de Castella
-sensacional orgasme a la nou-
Juga a la Play Station

Mentre altres
escampen el fang al coll de les trinxeres

¡Cuánta gent maca hi ha al món!

XIV

Ho recordo adéu
-tal quin-
Aprofitant-te de la meva absència
¿Quántes criatures de tigre necessito per recuperar-te?

XV

Embriaga
-construïnt-se en el món del submarinisme-
Una mosca a la sopa
Dimiteix de tots els seus càrrecs

XVI

Digueu-me, Déu, doncs, els amos
El meu naixement és de cent i mil i pocs anys
¿podríeu, vós, gentil senyora, estirar-me´l?

Mort a Venècia


Comentaris

  • surrealista[Ofensiu]
    Rogal Mar | 24-02-2010 | Valoració: 10

    només puc dir que són surrealistes i m'agraden..em quedo amb el salmó fumat!

l´Autor

orissa

2 Relats

1 Comentaris

1064 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor