Fugida

No ben bé un conjunt desordenat de paraules,aquestes línies són una fugida a la crua realitat que suposa el meu dia a dia. Els meus pares han mort recentment, la meva dona ha engreixat fins al punt de semblar un gran mamífer aquatic i els meus fills han competit entre ells per la glòria de ser considerats els animals més imbècils que han pronunciat mai dues paraules seguides. Des de fa escassos mesos em veig amb una companya de feina tan o més desgraciada que jo. Viu sola farà cosa d'un parell d'anys. Era una dona maltractada per un marit amb greus desequilibris mentals. Persona aquesta que desenvolupà el gen del maltracte a tot individu no masculí quan molt petit, fou un privilegiat espectador de com el seu pare acabà amb la vida de sa mare. Essent aquesta una jove actriu amb posbilitats però casada amb un escriptor vingut a menys. L'home no va ser capaç de suportar l'èxit aliè. I és que amunt seu va recaure la més desgraciada de les desgràcies; l'enveja.

A tot això, i per suportar tot això. Un amic separat -li va marxar la dona cansada de patir un marit incapaç de follar com és degut i fer-la sentir com una dona mereix sentir-se, m'ha recomanat la visita a un psicòleg. Recomanació a la qual no he respost, me l'he callat, no volia fer mal. Però la situació seria més o menys la següent:

Seuria davant seu i durant hores li explicaria el conjunt dels dolors que han abarrotat tots i cadascun dels racons de la meva vida. Ell dirà alguna collonada apresa en una merda d'universitat, on va anar perquè era ruc i no va ser capaç d'arribar a la nota requerida per estudiar medicina. Allà, estudiarà durament d'uns professors igualment imbècils, que somiaren en la seva joventut també en ser metges, una quantitat indecent de merda teòrica sense fonaments pràctics. I tot això, evidentment, pagant xifres no assolibles per la meva butxaca. Es veu que la merda teòrica sense fonaments pràctics és cara.

He decidit, potser equivocadament, que li regalaré un parell d'entrades a la companya de feina. Qui per cert, es fa dir Mari. Ella respondrà que està encantada però li agradaria portar la seva neboda. Mentirà, lo més semblant que té a una neboda és una mena de conill que recentment s'ha comprat.

Hi anirà amb el psicòleg, és un home que no tan sols és un estafador com a professional. Com a home d'una dona, és un fastigós pretensiós. Davant la mirada de les dones que l'envolten, és un ric coneixedor de la literatura francesa del segle passat, amant de la pintura i el jazz -com no, amant del jazz.
Demà serà un altre dia.