Fresc.

Un relat de: Epicuri

Fresc és l'aire del matí, després de la festa,
quan tots els vents bufen de llevant.
No saps mai en quin moment
exacte esdevenen les cosses.
Ni el cor pot preveure mai
la seva percepció.

El somriure ample de l'esperit es
sempre i a l'hora per tot. La riquesa
que es es mostra sempre rera la llum,
cau del cel, o puja del terra o de qualque
lloc entremig; de la ma que s'allarga
i es dona. Amb la generositat de l'aigua
amb les flors i el riure de la brisa, que
mai es pot saber d'on prové.

Pot semblar que el món estigui fotut.
No l'arreglarem ni tu ni jo. Tampoc ells.

Comentaris

  • Finestres obertes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10

    És recomanable deixar les finestres mig obertes, que corri l'aire fresquet i escampi el blau arreu de casa. No se sap mai que pot succeir. No tanquem cap porta ni diguem "mai més". No se sap mai. Quan et vingui un problema, no ploris, deixa que et penetri i escolta com se'n va. Un gran poema Epicuri, una filosofia de vida. I una abraçada.

    Aleix

  • Ens podem salvar[Ofensiu]
    espurnadagost | 28-08-2013 | Valoració: 10

    Sensacions , sentits i tot nou ... Començar , tot fresc...
    Tot i que no podem arreglar el món, hi ha un altre petit món.

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

425984 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com