Freda metal·lúrgia

Freda metal·lúrgia de cors vertebrats
I forats
Clandestins de l'ànima inversemblant,
Calidesa robada a cop de martell,
Esclafats
Com insectes de pelfa i de fel,
S'estimben els sentiments
Impotents
Contra parets inclements de fredors
I letargia.

Trista melangia de pous d'hivern,
Infern
Mut i contrafet destil·lant oli i esperma,
Clavat en creus irracionals,
Calç
Viva que crema el camí d'un peu descalç
I una mirada emmetzinada
Irada
Bramant sota pluges radioactives de paper.

Traç incomplet d'una tarda convexa,
Al sol de sang que liqua el cel de menta,
Empremta
D'un pas de gegant al país dels innocents.
Espurna roent
Que crema com un ciri d'eficàcia inconnexa,
La cúpula celeste d'uns ulls
Que ja no veuen res.

S'esgoten pells incandescents
I salten les flames del final dels dies,
Espies
Que ens diuen que el demà es consumeix
I que un ahir s'ha podrit
Entre crits
I laments.