Fred

Un relat de: ice

Tan sols vint-i-cinc minuts i hauré arribat de nou.

Avui se'm fa etern el camí, el vent enfurismat bufa en contra meu, m'empeny fora de la meva senda, m'escup la seva ràbia a la cara, potser li vaig ofendre per mirar als cels i deixar que la pluja inundés la meva cara?

El fred em desafia, penetra dins de mi i no em deixa respirar, copeja el meu coll amb destralades invisibles de gelats crebants. El meu alè gèlid regurgita des del meu pit i tot just pot aconseguir fugir cap al buit.

La pluja gelosa carrega venjativa en el meu rostre, les seves carícies d'instants enrere són ara fins agullons que es claven un a un entre els meus ulls, he de baixar la visera per esquivar les seves punxades però el baf enfosqueix la meva visió i em cega obligant-me a aixecar-la de nou.

Estic xop fins als ossos i arribar a tu encara queda lluny.

Els meus dits congelats em supliquen de dolor, sé que son aquí perquè gemeguen a crits, s'esquincen sense poder a penes moure's, el contacte amb l'accelerador és lleu i intens, està clavat al màxim, les revolucions no baixen ni vull fer-les baixar.

Les gotes de pluja han anat enfilant-se a poc a poc a sobre meu, pegant-se irremeiablement, volen jugar amb mi i jo no estic per la labor, em tapen els ulls mig de debò, mig en broma i ja no veig amb claredat, m'oriento gairebé a cegues entre les llums borroses que em precedeixen. La rutina del mateix traçat dia rere dia fa que prengui les corbes fiant-me del meu instint i la meva memòria.

El vent segueix volent-me escombrar del seu pas i hi ha moments que gairebé ho aconsegueix, em fa inclinar per a buscar l'estabilitat de l'inestable, la força centrífuga passa de ser una equació a ser un malson, una anècdota, una curiositat que no vull despertar, només confio que els meus pneumàtics aguantin i no patinin en l'asfalt desgastant-me amb ells.

Una empenta per sorpresa m'arrossega un parell de metres cap a un costat, en una fracció de segon el meu cap s'amaga sota un pensament atemorit: que no intenti avançar-me aquest que vaig deixar endarrere mentre en una mà aguantava el volant i en l'altra el mòbil, que no estigui accelerant al meu costat el que atònit anava buscant el seu camí a la pantalla del gps.

Respir alleujat, encara segueixo al meu camí, encara sento el motor, encara sento el fred en els meus dits engarrotats, és un dolor intens que em diu que encara segueixen aquí, no sé si és un fred que congela o que em crema, només sé que és dolorós.

Per fi un desviament cap a la calma, una última corba d'aquest camí intolerant, baixen les revolucions i cessa el vent, la pluja ja no fereix el meu rostre, les seves gotes comencen a relliscar i em deixen que aixequi la visera acariciant de nou la meva cara, els meus dits no pensen igual, tan sols imaginen una càlida arribada, una mica de calor que els faci entrar en raó, que fongui el fred que els envolta.

S'acavat el viatge d'avui, la ruta de cada dia que avui va ser una tortura, un malson humit de greix i asfalt, de gel i terror, de contratemps i adrenalina, mitja volta de clau i el motor descansa, la seva calor puja i s'expandeix, les gotes cauen inanimades formant petits bassals que em recordaran demà que és un dia més i que tingui cura perquè no sigui l'últim.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

ice

3 Relats

4 Comentaris

7493 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Estudiant d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UOC.

Treballo a un despatx d'arquitectura i m'agrada molt escriure, quan puc.

Si vols saber més de mi o llegir algun altre relat, ho pots fer a:

http://spaces.msn.com/ice-blog/

salu2

Últims relats de l'autor