Franquisme Sociològic. Votants del PP (28-8-2014)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses


Franquisme Sociològic. Votants del PP.

(Sueca, País Valencià, Marènia. 28-8-2014. Joanjo Aguar Matoses)

_____________________________________________________________________________________

ETIQUETES PER A RELATSENCATALA.CAT

franquisme, sociològic, votants, PP, guerra, civil, societat, corrupció, corrupte, Rajoy, Aznar, Fraga, Franco, Partit, Popular, dreta, còmplice, nacionalista, espanyolista, dictadura, franquista, dictatorial, feixisme, feixista, nazi, dretà, ultradreta, repressió, mort, tortura, antidemocràtic, democràtic, democràcia, política, conformista, resignat, desinformació, manipulació, informativa, mitjans, comunicació, informació, Espanya, espanyol, espanyola, València, valenciana, País, Valencià, Viquipèdia, Wikipedia, valencianet, espanyolet,

_____________________________________________________________________________________


FRANQUISME SOCIOLÒGIC. VIURE I MALVIURE AL PAÍS VALENCIÀ.


L'altre dia, gràcies a un treball personal sobre la Guerra Civil espanyola que duc entre mans (i que ja se'm fa costera amunt), hi topí casualment amb un article de la Viquipèdia que em deixà corglaçat, de tan fidel i descarnat com fa el retrat la societat actual. A hores d'ara, aquest article esdevé gairebé imprescindible per analitzar la corrent de fons que arrossega actualment el comportament de gran part de valencians i espanyols, presoners d'una anquilosada mentalitat retrògrada i d'un dèficit democràtic sorprenentment elevat.

De fet, aquesta mancança democràtica s'evidencia, malauradament, en els discursos de molta gent, molta més de la que pensem i moltíssima més del que desitjaríem. Gent amb la qual hi toca conviure dia a dia al nostre país, el maltractat País Valencià, sota les contínues befes i humiliacions que ens infligeixen als que no pensem com ells. Gent que, com no hi tenen a mà un català del Principat, ens agafa a nosaltres, els catalanoparlants valencians, com a diana i blanc perfecte per desfogar els seus deliris anticatalanistes, antiesquerrans i també, ¿per què no reconèixer-ho?, antidemòcrates.

L'article de Viquipèdia en qüestió es diu "Franquisme Sociològic" i l'adjunte ací, al final, amb l'enllaç web corresponent. Voldria dedicar-lo en especial i molt 'afectuosament' a aquells 'apolítics' que de tant en tant ens espeten a la cara: "És que tots els polítics són igual". "És que la corrupció de la dreta és normal". "És que l'esquerra només fa que dividir...."

I això ho diuen els 'apolítics' -¿per què no dir també 'asexuals'?- que s'autodenominen 'ciutadans del món' i que cada cop esdevenen uns valencians més acomplexats. Valencians que cada cop se senten menys valencians, i cada cop més espanyols. Unes criatures celestials que s'autodefineixen 'solidàries' i 'cosmopolites', que fan ulls cecs als nacionalismes i a la degradació política, però que, veges per on, la majoria sempre acaba votant al Partit Popular, un partit polític imputat en més de cent de casos de corrupció, i això només al País Valencià. ¡¿¿Per què serà??!

Si per ells la corrupció és tan 'normal', si conviuen amb ella sense escarafalls, si li donen el vist i plau de la conformitat, la submissió o la resignació, ¿no en seran còmplices morals també d'aquesta mateixa corrupció, pel fet d'atorgar-li una excessiva aura de 'normalitat' a un delicte i a una xacra política tan greu, hipòcrita i demencial?

Però això no és el pitjor. De tant en tant encara hi topes amb algun desaprensiu -comprensiu amb la corrupció de dreta i sublevat per la corrupció d'esquerra- que diu que la culpa de tot la té la política i la democràcia, que això amb la dictadura no passava i que caldria reinstaurar-la de nou, per acabar amb el desgavell econòmic actual.

Quan escolte aquestes barbaritats, no puc més que fer-me creus. ¡¿On anirem a parar?! I aquestes paraules no provenen d'un vell cacic d'un poble extremeny, nostàlgic de l'antic règim franquista, no. Me les diu un jove suecà nascut quatre anys després de morir Franco, que ha viscut tota la seua vida en democràcia. M'ho diu ell i m'ho diuen altres, joves, mitjans i vells, del meu voltant. Ho diuen molts valencians en veu alta, us ho puc ben assegurar. Comentaris feixistes i ultradretans que te'ls amollen sense més a la cara, com qui parla del temps o del retard que porta el tren. No s'adonen, ni tan sols, de les greus connotacions que arrossega el seu discurs, d'un rerefons tan extrem i violent.

Si algú invoqués la resurrecció de Hitler per exterminar els jueus de la Terra i acabar amb el problema actual d'Israel i Palestina, sonaria una mica radical, ¿no? Per no dir genocida i criminal. Tant l'extermini semita i com l'antisemita, és clar. Doncs igual de fort és el que reclamen, sense remordiments, aquells valencians i espanyols invocadors de la dictadura franquista. Una dictadura imperialista, nacionalista espanyola, catolicista i totalitària que s'imposà al nostre país a base d'enfrontar amb armes germans contra germans i que perdurà quaranta anys a costa de matar desenes de milers de ciutadans en una terrible repressió política, programada i executada a sang freda pels feixistes vencedors en acabar la guerra.

Aquell que, malgrat això, continue defensant a ultrança la dictadura de Franco i la pose com a exemple de virtuts contra la corrupció política actual, caldria recordar-li que en temps de Franco existia també la mateixa corrupció, o més, que ara. No només s'embutxacava Franco els diners públics dels ciutadans, no. Hi havia multitud de faccions, anomenades 'famílies franquistes', que regentaven Espanya donant-hi suport al dictador, i també aquestes clavaren mà de tots els cabals públics que pogueren, com si fos un pou sense fons.

En aquella època hi havia el mateix abús de poder que ara, el mateix que fan servir els polítics que hi governen en l'actualitat, justament del Partit Popular, un partit fundat -val a dir- per Don Manuel Fraga Iribarne, que si no recorde malament fou durant anys un ministre de la dictadura franquista. ¿O és que ho havíem oblidat?

La diferencia rau en què abans tota la merda s'enterrava al fons del pantà i actualment, en canvi, algun que altre cagalló surt a la superfície del llac i empesta l'opinió pública. Com la punteta d'un iceberg, vaja. Només la punteta, ¡compte! Mai no ens deixaran veure tota la muntanya.... d'excrements.

¡Doncs clar que en temps de Franco hi havia corrupció! El que no havia era una oposició política àmplia i diversificada -i de cap manera bipartidista, com alguns s'aferren a conservar- que pogués investigar la corrupció feixista. Ni tampoc hi havia jutjats imparcials. Ni mitjans d'informació lliures i independents per comunicar els escàndols al ciutadà. Tot passava pel sedàs de la censura i tota informació esdevenia propaganda de la dictadura. Més o menys com era Canal 9 -que en glòria hi siga- abans que els mateixos polítics del PP, que havien exprimit durant anys la gallina dels ous d'or, acabassen per matar-la i esquarterar-la, quedant-se sense ous i sense gallina.

Un altre argument -i ja en van tres- per a aquells que, sense atendre a raons, sospiren encara per la 'idíl·lica' dictadura franquista, serà el darrer i més trist que donaré. Si en temps de Franco, malgrat l'obscurantisme en la gestió de l'Estat, algú descobria els tripijocs de la jerarquia governant, tampoc no li deixaven la mínima opció de protestar o d'informar als ciutadans. L'aparell repressor del franquisme esdevenia tan brutal que, a aquell que s'atrevia alçar la veu contra el règim, la maquinària policial o militar se li llençava a sobre i el feia callar d'immediat, a base d'amenaces, de puntades a l'estómac o als genitals, de colps de puny, de tortures, de presó o, en els casos més sagnants, d'execució i 'desaparició' en la cuneta d'una carretera, colgat sota metre i mig de terra. I ningú no et podia reclamar. ¡Què va! Si no, acabava al teu costat, encara més soterrat.

Si torneu a sentir parlar contra la política en general i contra la democràcia en particular, com si fossen la causa de tots els mals, doneu-li aquesta humil narració al vostre interlocutor i proveu d'esbrinar entre tots dos si l'alternativa feixista que proposa a la democràcia hi fa o no feredat....


Sueca, 28-8-2014. 30-8-2014.
Joanjo Aguar Matoses.
(Últims retocs: 2-9-2014)

__________________________________

VIQUIPÈDIA: FRANQUISME SOCIOLÒGIC.

http://es.wikipedia.org/wiki/Franquismo_sociol%C3%B3gico

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franquisme_sociol%C3%B2gic
__________________________________


FRANQUISMO SOCIOLÓGICO

[ IMATGE: Plaza de Oriente, frente al Palacio Real de Madrid. Fue el escenario de las mayores manifestaciones del franquismo, tanto en vida del dictador como tras su muerte, conmemorada todos los 20-N por los franquistas más nostálgicos. ]

Franquismo sociológico es una expresión utilizada [N.1] para evidenciar la pervivencia de rasgos sociales propios del franquismo en la sociedad española posterior a la muerte de Francisco Franco (1975), especialmente durante la Transición, pero incluso más allá.

Serían rasgos anacrónicos, no correspondientes al estado de desarrollo económico, social y político de una sociedad moderna (incluso posmoderna), y más propios de una sociedad preindustrial. Se explican por la represión prolongada durante los cuarenta años (1936-1975, otro tópico muy utilizado durante la Transición) y el miedo a la repetición de la Guerra Civil Española y el enfrentamiento de las llamadas Dos Españas, e incluso la valoración positiva del papel del franquismo en el crecimiento económico que se produjo durante el llamado desarrollismo (1959-1975), aun a costa de obviar otras cuestiones, como la emigración, y también por la situación de crisis económica que tuvo que enfrentarse en los diez años siguientes (1975-1985).

Todo ello condujo a la mayoría social española, incluso a los que podrían estar más identificados con la oposición al franquismo, a la perpetuación de actitudes de conservación y supervivencia, aprendidas y transmitidas generacionalmente desde los años cuarenta, como la autocensura y el sometimiento voluntario y conformista a la autoridad, [N.2] que en casos extremos puede llegar incluso a calificarse de servilismo y en los más comunes se identifica con la denominada mayoría silenciosa, que proporcionó al régimen la forma más barata, eficaz y ubicua de represión. [N.3]

Hubo un franquismo sociológico que aún pervive en mayor o menor medida y una retórica del franquismo que recuerda los mejores años, los que fueron de 1962 o 1963 a los primeros de la década de los setenta, y olvida los años de penurias y la crisis económica posterior, que se larvó ya durante el franquismo. En muchos sectores del franquismo sociológico han mitificado los años económicamente buenos, pero hay que recordar que éstos se basaron en exportar parados primero a Cataluña y al País Vasco y luego a Europa
Manuel Vázquez Montalbán [N.4]

El franquismo, de ser originalmente un sistema político, se convirtió en forma de vida de los españoles
José Luis López Aranguren [N.5]

__________________________________

Índice

1. Franquismo sociológico y cultura política
2. Con Franco vivíamos mejor
3. Esto con Franco no pasaba
4. El síndrome de la Moncloa
5. Crítica del concepto
6. Referencias
7. Véase también
8. Enlaces externos
__________________________________


1. Franquismo sociológico y cultura política


(....)


.
.
.
.


Comentaris

  • Psicòpates governant a ciutadans.[Ofensiu]

    Psicòpates governant a ciutadans.


    Aquells que veuen tanta corrupció política, immobiliària i bancària com a 'normal'; aquells que també veurien 'normal' -i fins i tot reclamen- una invasió armada espanyola contra ciutadans catalans desarmats, els quals només demanen votar per la Independència; aquelles persones que els agrada imposar la seua voluntat mitjançant l'engany, el xantatge polític, la corrupció empresarial, la violència militar o la manipulació dels grans mitjans, són, de fet i en la pràctica, més perillosos que la majoria de pacients que cuidem als nostres centres de malaltia mental.

    La seua hipocresia, la seua avarícia, el seu conformisme i complicitat davant l'espoli fiscal i urbanístic valencià han arruinat el nostre país i han fet emigrar o malviure a molta gent que se n'ha vist afectada, per no parlar dels suïcidis silenciats que se n'han produït arran la desesperació econòmica en moltes llars. També eixos mateixos corruptes i corruptors han humiliat fins a l'extrem als catalanoparlants, i la seua intransigència política gairebé ens aboca a una guerra d'Espanya contra Catalunya....

    Malgrat tot això, la majoria d'ells segueix veient-ho.... 'NORMAL'.

    Si no en són de delirants i perillosos, ja em diràs que són. Gent sense escrúpols, gent sense cor. Caps quadrats calculadors que només hi pensen en els propis diners i au, i en infligir dolor també, si cal, a la resta dels mortals, per tindre'ns dominats. Uns psicòpates, ben mirat. Un govern de psicòpates, polítics i de grups empresarials, que no els importa esclafar, exprimir i aprofitar-se'n de la gent, fins que no amollem l'última gota del nostre suc vital.... Si això no és un cas greu de la ment, ja em direu què és.

    Psicòpates governant a ciutadans.


    Sueca, 5 de setembre del 2014.
    Joanjo Aguar Matoses.


    Podeu publicar o reenviar aquests text on vulgueu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

223993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).