Fragant desig (ARC a la ràdio - Luxúria)

Una setmana! Portava una setmana anant al mateix bar esperant trobar una resposta.

Dijous va començar aquesta bogeria que encara no arribo a entendre. Un somriure va il•luminar la barra des del teu extrem fins on jo em trobava. Vaig pensar que la teva bellesa no era natural mentre demanaves la copa. Per curiositat, vaig acostar-me a tu, volia contemplar-te d’aprop. Llavors aquella olor. Alguna cosa es va estremir dins meu i em féu rodar el cap com si la meva Coca-Cola fos directament absenta. No era capaç de comprendre l’abisme que s’obria dins meu amb un impuls vertiginós. En baixar del núvol dels meus pensaments havies desaparegut. Et vaig buscar per tot el bar però ja no hi eres. Un somriure i un cop de cap, seguits d’unes quantes copes i un polvo-express a l’escala d’un tio que no recordaré, creia que esborrarien la teva imatge; però en mig de la ressaca els teus ulls i el teu somriure lluïen en la ment. I la teva olor, l’endemà vaig despertar-me amb la teva olor.

M’has acompanyat cada dia i cada nit d’aquesta setmana en la que ho he intentat tot per oblidar aquesta bogeria; però ara sóc aquí. Esperaré a veure’t aparèixer i juro que aquesta nit tastaré per primer cop un cos de dona, encara que siguis d’un altre món.