FOSSES COMUNS. ¿Per què és hora de conéixer la veritat?

FOSSES COMUNS. ¿PER QUÈ ÉS HORA DE CONÉIXER LA VERITAT? (RESPOSTA A ANDRÉS).
(Sueca, 24 de maig del 2006. Joanjo Aguar Matoses).
_______________________________________________________________________________


FOSSES COMUNS. ¿PER QUÈ ÉS HORA DE CONÉIXER LA VERITAT?

He estat conversant per e-correu amb un amic de Sueca sobre els assassinats que abans, durant i després de la Guerra Civil, cometeren tant els feixistes com els comunistes i republicans en general.

Ara mateix no puc mostrar el seu missatge, però ací teniu la carta de resposta que li he adreçat.

Joanjo Aguar Matoses

(PODEU REENVIAR-HO O PUBLICAR-HO ON VULGUEU. ENDAVANT).
_______________________________________________________________________________

Títol: Andrés, gràcies per contestar.
De: jagma@correu.mesvilaweb.cat
Data: Divendres, Maig 26, 2006 6:39 am
A: anla***@mes.***.es
_______________________________________________________________________________


FOSSES COMUNS. ¿PER QUÈ ÉS HORA DE CONÉIXER LA VERITAT?

Sueca, 24 de maig del 2006.

Andrés, gràcies per la teua resposta. Tranquil, cadascú pot reenviar el que vulga, i, si hi ha escrits que no li convencen, no està obligat a donar-los difusió, en absolut. Jo simplement expresse la meua opinió personal. Cap persona té per què compartir-la al cent per cent, ni molt menys.

Respecte al meu cas familiar, igual que els teus, els meus iaios també s'hi trobaren en bàndols contraris durant la Guerra Civil. Un (ma iaio Juan, el pare de mon pare) era d'Aragó i va combatre en l'exèrcit feixista, i l'altre (ma iaio Gregorio) era de Sueca i li va tocar allistar-se per força en les files republicanes. Afortunadament, ningú dels dos va morir en guerra.

Però he incidit tant en la memòria dels assassinats pel franquisme, perquè crec que existeix un enorme greuge comparatiu entre la memòria històrica d'uns morts i la dels altres.

Segons tinc entés (i segons he vist sempre en ma casa) les barbaritats que es cometeren en el bàndol republicà han sigut convenientment airejades, investigades i documentades des que es va acabar la guerra civil, ja fa quasi setanta anys. D'elles es va guardar constància i se'n va poder parlar obertament al llarg de tota la dictadura, durant la transició, i, per descomptat, també ara que estem en democràcia. Tot, basant-se quasi sempre en dades concretes, en testimonis històrics o en proves tangibles i contrastables. Durant quasi setanta anys, s'han pogut escriure articles i llibres sobre els crims de la República, i s'han pogut difondre lliurement sense cap problema.

Per exemple, ma iaio Gregorio ens va contar moltes vegades que, a Sueca, els comunistes del bàndol republicà, van estar a punt de botar-li foc al Casino de l'Agricultura (o a un que hi havia dalt d'ell) quan estava ple de gent, amb xiquets dins i tot. (Per sort, no ho aconseguiren). Em deia que criminals com eixos també s'enduien a moltes persones del poble, inclosos monges i capellans, i les mataven sense judici previ, simplement pel fet de no compartir les seues creences. Si no vaig errat, segons el meu cosí Josep Miquel, dos germans de ma iaio també van morir en guerra. Però açò no ho tinc clar del tot, perquè ma mare m'ha dit que no sabia res d'això. I ma iaio Gregorio (son pare) li ho hauria contat. [NOTA POSTERIOR (23-4-2007): Ja he esclarit el malentés i, allò que el meu cosí creia que van ser germans del iaio, resulta que eren cosins germans. Que tampoc no és broma. Gens ni mica].

Ara bé, sempre que jo li preguntava a ma iaio al voltant de la posterior repressió franquista i dels assassinats que tingueren lloc durant eixa època, ja no era tan explícit. Com si no li interessara el tema. Deia que si les autoritats de Franco executaven a algú, seria perquè alguna cosa hauria fet, perquè s'ho tindria merescut. Si no, ¿per què?. Semblava que no li feia gràcia pensar que els franquistes podien estar incorrent en els mateixos excessos i brutalitats (o pitjor encara) que, anteriorment, al nostre poble havien sigut propietat quasi exclusiva dels comunistes exaltats. Pareixia que no volia ni plantejar-se una alternativa semblant, ni que la sola idea se li passara pel cap. "Si els van matar, per alguna raó seria...", repetia.

Amb ma mare succeeix el mateix. Pot parlar sense repars dels abusos republicans, però es tanca en banda quan aprofundeixes en la repressió franquista. I això any rere any, com si no passara el temps, com si no hagués cicatritzat la ferida, com si no hi hagués evolució. Jo no ho veig gens clar.

Les víctimes que van caure a mans dels republicans trobaren ja fa temps un lloc en el record col·lectiu de la gent. Fins i tot, algunes d'elles van ser considerades màrtirs i després beatificades per l'Església Catòlica. I tots coneixem el poder comunicatiu que té (o ha tingut) l'Església en el món.

En canvi, els exterminis duts a terme pels franquistes, només va ser possible començar a estudiar-los i tractar-los degudament, a nivell informatiu i mediàtic, a partir de la mort de Franco, en 1975. (O un poc abans, no ho sé segur). Després de tants anys, era molt complicat trobar proves i testimonis inqüestionables. Testimonis de persones que venceren la seua por i s'atreviren a parlar, que eixa és altra... A sobre, tot i estant mort el dictador, des dels sectors més avinguts a l'antic règim encara s'hi van posar multitud d'impediments als treballs de recerca. I, per a acabar-ho d'arreglar, damunt s'hi va de sumar, en l'etapa posterior al 1975, l'acord polític i social de no remoure el passat en excés, amb tal d'aconseguir una sortida pacífica de la dictadura i una transició segura cap a la democràcia.

Total, que les víctimes torturades i executades sota el franquisme mai no han tingut el reconeixement que els pertocava amb justícia. Ni abans, ni ara. I, que jo sàpiga (malgrat que puc estar mal informat, també cal dir-ho), de moment tampoc no he vist que l'Església oficial done grans mostres de suport per a recuperar la memòria dels republicans morts, mentre sí que ho fa sovint amb els seus màrtirs de la guerra civil.

Hui en dia, encara no sabem amb certesa tot el que va passar en l'època de la repressió franquista. Sí, existeixen declaracions de gent diversa que hi va estar present, però encara no hi ha una recopilació detallada i contrastada del conjunt d'atrocitats, assassinats massius i soterraments en fosses comuns que es van donar durant el franquisme. I, cada vegada que sorgeix una iniciativa per a posar llum sobre la qüestió, cada vegada que s'ha de fer una excavació minuciosa i analítica en eixes fosses de la mort (i no una excavació amb maquinària pesada de construcció, com és el cas actual al Cementeri de València), s'alcen els del Partit Popular (i alguns més), posen el crit en el cel i profetitzen que això conduirà a uns enfrontaments i conflictes innecessaris, que s'han d'evitar a tota costa. Per regla general, l'immobilisme acaba guanyant, la investigació es paralitza i nosaltres continuem a fosques, com sempre.

Per contra, quan es tracta d'eliminar proves, com les restes mortals d'eixes víctimes, no hi cap inconvenient. El Partit Popular ho tira endavant sense contemplacions, com està fent ara mateix des de l'Ajuntament de València amb les fosses comuns esmentades.

No tenen vergonya. Els del PP reivindiquen, amb raó, que es tinga en compte la memòria de les víctimes del terrorisme etarra (i també dels excessos republicans durant la guerra, en algunes ocasions), però pretenen silenciar impunement la memòria de les víctimes del franquisme. Ho duen fent des de fa dècades, i sempre s'han sortit amb èxit, perquè tothom acaba cedint a les seues exigències. No sé com s'ho apanyen.

Des de la meua perspectiva, trobe la cosa molt descompensada. Molt. I supose que altra gent també ho veurà així. Per això crec que són bones les campanyes a favor de la recuperació de la memòria històrica. Perquè cada vegada hi ha més gent que vol conéixer la veritat, que vol que es desvetllen totes les dades (amb referències i xifres reals) d'allò que va succeir als dos bàndols. Als dos bàndols, sense excepció. I sense exageracions, clar. Però també sense ocultació ni eliminació de proves, ni de restes mortals.

Per això vaig escriure i enviar la carta de l'altre dia. M'agradaria saber exactament, i d'una vegada per totes, què van fer uns i què van fer els altres. Amb rigor i objectivitat. No demane cap despropòsit. Vaja, crec jo.


Bo, Andrés. Gràcies altra volta per contestar, ¿eh? ¡Ah! I gràcies també per llegir totes les altres cartes que t'envie. Hui he pogut escriure bastant, però d'ací poc ja no podré fer-ho, perquè me'n vaig de vacances i no tindré accés a Internet. Perdona'm si en una temporada no conteste a cap carta. Espere poder fer-ho més avant.

Bé, senyor, fins prompte. I que passes un bon estiu ¿eh?

Joanjo

(NOTA: TAMBÉ POTS REENVIAR AQUEST E-CORREU, SI HO ESTIMES OPORTÚ).
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

INFORMACIÓ SOBRE LA REPRESSIÓ DE LA DICTADURA FRANQUISTA A VALÈNCIA.

PÀGINA WEB DEL "FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ".
http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?rubrique4

LLISTAT DE PERSONES REPRESALIADES PEL FRANQUISME, SOTERRADES EN LES FOSSES COMUNES DEL CEMENTIRI DE VALÈNCIA.
(Del 1 d'abril de 1939 al 31 de desembre de 1945).
http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?article49
http://www.forumperlamemoria.org/llistats/seccio10.htm
http://www.forumperlamemoria.org/llistats/seccio7dreta.htm
http://www.forumperlamemoria.org/llistats/seccio5esquerra.htm

PLÀNOL DE LES FOSSES COMUNES I NOMBRE DE PERSONES SOTERRADES EN CADASCUNA.
(TOTAL
: 26.300 persones entre 1939 i 1945).
http://www.nodo50.org/forumperlamemoria/spip.php?article50
_______________________________________________________________________________

Més enllaços d'interés:

http://www.profesionalespcm.org/_php/MuestraArticulo2.php?id=6196
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=195722&pIdSeccion=19&pNumEjemplar=3145
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

ALTRE TEXT RELACIONAT:


ELS ASSASSINATS PEL FRANQUISME I LA SEUA MEMÒRIA.
(PPOLÈMICA AL CEMENTIRI DE VALÈNCIA)

Aquest missatge és per a recordar els crims comesos durant la dictadura franquista i per a restablir la dignitat de les víctimes, que hui en dia encara molts s'entesten en oblidar i esborrar per a sempre. Com si eixes persones no haguessen existit mai. ("Si no queda constància, si mai no han estat vius, ningú no pot haver-los matat", supose que pensaran).

Ara, molts anys després que els franquistes perpetraren els exterminis massius, Rita Barberà (l'alcaldessa de València) amb el suport del Partit Popular pretén acabar la llòbrega faena, desfent-se dels últims ossos que queden com a testimoni de les massacres.

Estos ossos es troben a l'única fossa comuna que quedava completament intacta al Cementiri General de València, a la Secció 7ª Dreta. Que "quedava intacta" fins que hi han començat a treballar les excavadores comandades per l'Ajuntament de la ciutat. El seu objectiu és el de construir-hi damunt de les esmentades restes mortals, de trista (i amagada) memòria, més de mil nínxols on se soterraran les persones que acaben la seua vida a partir d'ara.

Es taparan uns morts amb altres morts. Uns records, antics i acallats, amb uns altres records, més recents i més lliures (fins a un cert punt), que seran forçats a convertir-se en còmplices de la injustícia històrica i humana executada pel règim de Franco, i pels seus continuadors.


Si no fem res per a impedir-ho...


(PER FAVOR, REENVIEU-HO O PUBLIQUEU-HO ON ESTIMEU MÉS CONVENIENT, ¿VAL?).

Sueca, 22 de maig del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.
_____________________________________________________________________________________

NOTA FINAL (23-4-2007): De moment, l'actuació de l'Ajuntament de València s'ha paralitzat per ordre dels tribunals de Justícia. Però el Partit Popular ha impugnat la sentència, i encara estem pendents que s'acate de forma definitiva. A veure si, per fi, es deixa descansar els morts en pau, siguen reconeguts públicament com a víctimes del règim feixista i se'ls retorne la dignitat que fa dècades que els va ser arrabassada de soca arrel, sense cap tipus de compassió ni penediment.

Encara costa de creure que, a estes alçades, el Partit Popular continue negant-se a condemnar el Franquisme, una dictadura criminal (com totes les dictadures i algunes democràcies) que va causar una immensa mortandad en la Península Ibèrica, mentre que, al mateix temps, no mostra cap repar en maleir i rebutjar la violència d'ETA, banda terrorista igual de criminal que els feixistes, però que, en comparació, carrega menys morts sobre la seua consciència que els col·laboradors, torturadors i executors comandats per Franco.

_____________________________________________________________________________________