Fos a negre

- Sóc el més cercat als armaris de pobres i d’il·lustrats. Amic d’estris i d’humans, la meva escuma segueix actuant per molt que canviï el format.
- Sabó per la rentar la roba.
Les dues esferes de vidre que simulaven els ulls i que els enginyers havien dissenyat a banda i banda del que podríem definir com la cara de l'androide van canviar d'un blau seré a un roig violent. Com va canviar l'ambientació de l'espai, una sala immensament buida on els condemnats per transgressió s'examinaven a l'espera d'una resposta correcta que es traduís en sentència favorable. El blanc asèptic va mutar a un vermell intermitent, a ritme amb la sirena d'alerta que retrunyia ensordint el seny. Els pertanyents a les fileres paral·leles a la seva es van girar, amb pena i alleugeriment als rostres. Pena perquè coneixien el protocol, alleugeriment perquè tenien menys possibilitats de ser víctima aquell dia. L'androide, sense descol·locar ni un sol dels rínxols que decoraven la seva fisonomia infantil i càndida, va situar les mans enfront del pit, formant un espai còncau d'on van brogir unes espurnes que esdevingueren bola elèctrica. L'esfera, amb capacitat de moviment, va viatjar des del cor del Sistema fins al seu davant, a l'altura dels ulls, en un temps que a ell li van semblar dècades. L'electricitat l'enlluernava, la brillantor li perforava la mirada, provocant-li un mal de cap de proporcions extremes. Va ser llavors quan va albirar la resposta. Sabó per A rentar la roba. Va maleir els complements de causa i de finalitat i les preposicions. Va maleir-se a ell mateix, per no haver estat atent a les classes de català durant la seva època d'estudiant. Aquella vocal, que l'havia acompanyat des de ben petit, l'havia fet traspassar de la llum a la foscor.