Formiguetes blaves

Sorgeixen des de lluny, t'apropes i els deixes enrere. Són formiguetes carregades amb somnis blaus. Venen del nord i van cap al sud... mitja lluna,desert i família.
Tots desfilant la seva càrrega, amb cotxes plens de criatures. Cada any, una generació més. I van per la tercera o quarta! Més europeus en la seva indumentària, però al cor i a la seva ànima el destí familiar que els hi espera.
La seva càrrega blava es plena de misteris, i juguem a les endevinalles... potser porten roba, les coses necessàries. Però, no!... descobrim d'altres: la bici, una nevera, mobles, matalassos. Potser en el seu destí els hi farà falta, o allà, els que esperen ho necessiten.
És la seva carrega en aquest viatge de baixada als seus orígens.
Parem a l'àrea de servei i en el dinar ens trobem. Els nens, com tots els nens del món amb la seva exigència (però més silenciosa): "tinc gana", "tinc set", "tinc pipi...". Diferents llengües però la mateixa premura, els mateixos plors. I mengem: enciam, tomàquet, fruita, bevem aigua. Les carns i peixos ho deixem per un altre moment més adient. Fa una calor angoixant.
Ah! no falten patates fregides! Tothom les menja! Les patates omplen els estomacs buits de hores rodades. Les patates de totes formes , mides i sabors ens uneixen en un instant de complaença donant-nos sensació de benestar.
Per un instant gloriós tots hem sigut iguals. Hem menjat, begut, rigut... amb la calor asfixiant de la tarda. Hem sentit la brisa sota l'arbre -aquell aire tebi que atordeix els sentits- i ens hem deixat portat pels somnis... no només blaus, sinó de colors, com són el somnis, com desitgem que siguin.
Cric! Cric! Cric!... es talla l'aire dens. Hem de marxar, la caravana del segle XXI es posa en moviment. Las formiguetes blaves s'enfilen per l'autopista del retorn, desitjant-nos bon viatge, amb un somriure complaent. Quelcom ens ha fet iguals, simples humans.
Amb rapidesa veiem un punt blau. Si són d'altres. D'altres formiguetes amb la seva carrega blava. I els deixem enrere...sempre enrere...