FORMIGUEIX D'EMOCIONS

Des que et vaig conèixer, ja no hi ha núvols que descarreguin tempestes dins meu. Em vas arrencar de les arenes movedisses que m’estaven engolint. El dessassossec que em sacsejava com un vent huracanat va convertir-se en un suau plugim que serenava la meva ànima turmentada.

Abans de trobar-te havia estat a punt de llançar-me en braços de la monotonia, perquè havia perdut el nord, però vas aparèixer i vas ser el far poderós que va guiar-me per sortir del terreny pantanós.

Observar com interpretaves la realitat que t’envoltava em va fer comprar un bitllet d’anada cap a la felicitat. Lentament, em vas fer caure la bena que tenia als ulls i davant meu va obrir-se un món lluminós.

Quan estàs al meu costat penso que tot és possible. Fas que tot sembli fàcil. M’has ensenyat que els límits ens els posem nosaltres i que voler és poder. Mai no podem llençar la tovallola i si vençem les barreres que ens oprimeixen podem ser lliures.

M’agradaria perdre’m dins teu i que ens fonguéssim en un frenesí etern. Cada cop que em mires, tota jo sóc un palpitar que es deleix per esmunyir-se joganerament a cada porus de la teva pell i amarar-se de la teva joia de viure.

Els instants que compartim el temps s’atura i la meva imaginació vola cap a un univers ple de meravelles que vull descobrir amb tu. La teva calidesa em bressola amorosa i la teva tendresa desfà els meus dubtes. Ets la brisa fresca que cada matí m’acarona i el capvespre roent que m’embolcalla abans d’adormir-me.