Cercador
Font de tot
Un relat de: R1GEl dia és gris, tan gris
que Déu no s'ha llevat,
el cel plora tot trist
aturant la ciutat
Rutinejo al matí
i absent de realitat
desconec el destí
que em durà al teu costat
El dia encara és trist,
t'ho mires del primer
i en aquest ambient gris
trepitjes el carrer
Tu potser no ho saps, però ets una sinfonia
que envaeix tot al seu pas, dus alegria.
De res no et conec, però absort en la follia
t'abordo sens pretext; és el meu dia.
Comentaris
-
M'agrada[Ofensiu]tramuntana | 14-09-2005
M'ha agradt aquest poema. Està bé. Ara, potser, el proper que facis, podries intentar de fer-lo sense que rimi tan. No ho dic com a cosa negativa respecte al poema, ho dic com una característica. Així varies una miqueta. També queden xulis encara que no rimin, no sé...aquesta és la meva opinió. Felicitats! no deixis d'intentar-ho mai!! jeje petons!
laura^^