FISTERRA

FISTERRA
(5-10 setembre 1993)

FINEIX LA TERRA...

Fineix la terra
enllà del fil
tenuíssim de la tarda...

El món aboca
un clam salabrós
que allunya les cançons.


SE'N VA A L'OEST...

Se'n va a l'oest
el cap més allunyat
i una estrella
dibuixa
esplendors de proeses.


ALLÍ, ON CADA NAVEGANT...

Allí, on cada navegant
duia designis
d'un món idealitzat,
enllà del mar,
es troba
el vell reialme de les fades
i un passat, ple de llum,
s'alça incipient.


LA VEU DEL BOSC...

La veu del bosc,
la dansa de les flames
i l'eco més profund de cada cor
em recorden el pas del poble celta
i l'encant de les coses no té nom.

TOTS ELS SOMNIS...

Tots els somnis
revénen fins a tu,
prolongada distància.

Per la incerta claror
d'un intent
endevino aquells ulls,
immensos
com el mar
dins una ria.


BUSCO ALLÒ...

Busco allò
que identifica
el so
del teu parlar:

Arpegis de cristalls,
música i ales,
veu d'una terra
que ve del més enllà...

El nostre món
no abasta els teus dominis
i l'aire porta
secrets
de tots els mars.


PEL LLAC IMMENS..

Pel llac immens
de la verda llunyària
plou cada tarda
un plàcid somiqueig.

Els ulls
travessen
allargades senderes
com una vertical
de pensaments.

M'ENFONSO EN EL TEU SI...

M'enfonso en el teu si,
terra endolcida
per l'aigua i per les hores.

I la paraula vibra
tan pura com l’arrel
dels teus llinatges.