Firmat amb sang

Un relat de: indefinida

Era un dia de Febrer
Fosc, trist....
Quan em vas besar
Per última vegada,
És des de aquell dia
Que pacient, roman
Aquell record,
Encara en l' aire.

Si, me'n recordo;
La cadira era freda
I la teva falda cansada,
De tan aguantar
Les meves cames
que sobre teu
s'endormiscaven


Sé que suaument
em passaves
La mà per les galtes,
I deixaves relliscar
pels teus dits
Les meves llàgrimes.

Curiosament el dia
La nit ens anunciava,
Silenciosament
L' hora s' acostava.

Vaig veure per últim cop
La teva mirada,
I el teu alè em va portar
La darrera paraula.

Amb por, vaig abraçar
L' últim minut que ens quedava
Abans de dir adéu,
Al món que viure no et deixava

Finalment et vas punxar
Amb aquella dolça espina
Firmant amb el destí
La teva mort, la nova vida,

La nova vida
la teva mort
que en el present
encara firma amb sang
el teu tracte amb el cel


Comentaris

  • Weeee!![Ofensiu]
    hilderoy | 14-09-2006 | Valoració: 10

    Es genial, de debò, m'agradan molt. I l'estil de rima també. Sincerament, no m'agaradaria pas, si fos massa ripiós. Felicitats!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116248 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...