Fins sempre!

Ja no hi ets...
Has marxat per a sempre,no et pots imaginar com et trobe a faltar.
La vida et va donar l'esquena,tan de temps lluitant per a res.Quantes esperances perdudes...però vas ser fort,fort y valent.Que gran eres!.
Saps?encara em costa esciure't,em fa mal pensar que ja no estàs en aquest món,però tenia una gran necessitat de parlar amb tu,encara que siga sense obtindre cap resposta,ho necessitava...
Com em costa entrar a ta casa i no vore't allí en el sofà,no escoltar la teua veu,se'm cau el món als peus.Però saps? m'alegra saber que vas marxar sabent que t'estimava,que sapigueres que sempre vaig estar al teu costat,fins l'últim moment,fins l'últim bateg del teu cor...
Sempre vas ser l'avi que necessitava,et sobraven les paraules,tot éren fets.
Que difícil era vore com poc a poc el càncer et consumia,vore com s'apagava la llum dels teus ulls,vore com et quedaves sense forces,fins no poder quasi ni parlar.
Saps?m'encantava sentir les teues mans robustes sobre les meues,em transmetia un sentiment tan gran,com pur i sincer.
M'has ensenyat tantes coses i he aprés tan i tan de tu.
Crec que no em queda res per dir-te,només vull que sàpigues que sempre et portaré al cor,que per molt lluny que estigues el teu record sempre pesarà més que l'oblit.
Fins sempre!