Fins els Collons del PP, Mala Espina i Ultras Sur (12-10-2012. 6 i 18-11-2012)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

FINS ELS COLLONS DEL PP

Ja n'estic fart dels feixistes espanyols. Majoritàriament del Partit Popular, però, ¡compte!, també d'altres àmbits i partits estatals. N'estic fart de la seua prepotència, de l'agressivitat, de les mentides, la manipulació, de les conspiracions i paranoies anticatalanes i, sobretot, de la hipocresia que exhibeixen sense ambages, corrompent la veritat, servint-se de diaris immorals com El Mundo o La Razón, aliant-se amb ràdios tendencioses com la COPE, Intereconomía o ES.Radio, tant parcials que entre les tres no en fan una de sola, i entrebancant l'accés a la lliure informació des de mitjans públics com Televisió Espanyola o Canal 9.

Atesa la doble o triple moral que hi presenten, els feixistes del PP i d'altres flancs serien capaços de casar-se amb el Dimoni, el Papa i el Petit Buda alhora, si ho requerís la situació. O d'ajuntar-se amb una cort sencera d'àngels trompeters i diables dansant al so, si això li escaigués a la seua panxa, la seua butxaca.... o el seu paradís fiscal.

No hi tenen remei. El pitjor de tot és que pensen de veritat que el seu camí és el bo i hauríem de seguir-lo tothom, com a exemple digne de pulcritud i bondat...., quan més misèria i putrefacció no en podrien acumular, ni fent-ho a posta. ¡Tindrà collons la cosa!


Sueca, 6 i 18 de novembre del 2012
Joanjo Aguar Matoses

(PODEU PUBLICAR-LO O REENVIAR-LO ON US DONE LA GANA)
_______________________________________________________________________________


MALA ESPINA. PARTIT POPULAR.

M'entren calfreds de veure a un partit polític negar-se repetidament a condemnar la dictadura franquista i alhora parapetar-se, amb superba exaltació patriòtica, rere la granítica Constitució Espanyola cada vegada que un 'puto' independentista qüestiona la sacrosanta unitat de l'Estat.

No és que DEFENSEN, traient pit com a herois, l'honor de la intocable, pura i virginal Constitució contra el barroer i depravat assetjament català. Al contrari, s'hi ESCUDEN a sota com xiquets malintencionats rere una post de fusta corcada, per barrar-nos el pas i no deixar-nos avançar envers la independència nacional, alhora que ens la refreguen pels nassos dia i nit, si cal, com qui branda un vil garrot, conjurant aquell article maleït que amenaça amb llençar-nos a sobre, com tiranosaures famolencs, les glorioses tropes mesetàries que ens estriparien tothom a dentellades en un obrir i tancar d'ulls. ¡Serà possible! El suc que li trauen al seu joguet legislatiu.... Transformen l'arma defensiva en ofensiva i, damunt, es queden més amples que llargs. Com solem dir a Sueca, tenen més cara que esquena.

¿Per què no s'indignen també i enlairen com una espasa al vent el mateix text legal quan milers d'espanyols ataquen el principi d'Autonomia i les competències de diverses nacionalitats, com la catalana i la basca, sabent arreu que aquest model territorial es troba igualment custodiat per la tan idolatrada Constitució?

¿Serà perquè dirigents i militants d'aquests partits s'han convertit en cadells ideològics de la recentralitzadora i fonamentalista Fundació FAES de José María Aznar, funest expresident del govern, que propugna de manera subtil -i no tant- instaurar com siga un espanyolisme ranci i brutal a profundes giravoltes del nostre cervell, siga ja bé català, valencià, balear, navarrés, basc, gallec, aragonés, asturià o madrileny?

Sí senyors, ¡quina entranyable casta política aquesta que ens governa hui en dia amb cor d'acer, puny de ferro, ulls clucs, oïts sords i implacable majoria absoluta absolutista! Increïble, insuperable, indescriptible, inenarrable.... amb vostés.... ¡el Partit Popular!

A tots aquells que l'hagen votat, mengen-se'l bé i.... ¡Bon profit!


Sueca (País Valencià), 12-10-2012 / 24-10-2012
Últims retocs: 21-11-2012
Joanjo Aguar Matoses

(PODEU PUBLICAR-LO O REENVIAR-LO ON US DONE LA GANA)
_______________________________________________________________________________


CONSIGNES ULTRAS SUR. MANUAL CONTRA CATALANS. DIA DE LA HISPANITAT (12-10-2012)

Us ofrene, de bon grat, una perla fina de la nostra mar Mediterrània, petita joia del tresor estatal que em brindà un amic català diverses jornades ençà. Es tracta d'un full de ruta amb instruccions detallades dirigides a espanyolistes radicals, la diversió esportiva dels quals no és altra que la d'esfereir i apallissar catalans. Document doctrinari de difusió interna entre els ULTRAS SUR, fanàtics seguidors del Real Madrid Club de Fútbol (RMCF) i neonazis declarats, a continuació gaudireu del seu comunicat. També us l'adjunte com a fitxer, en format PDF d'Adobe Acrobat, per si el voleu arxivar com a record d'aquesta època tan convulsa i emocionant que ens ha tocat viure.... i reviure.

La data clau de volta: El 12 d'octubre del present any 2012. Dia de la Hispanitat, o de la "HispaÑidaz".

El camp de batalla: Barcelona, ciutat ocupada, ciutat com tal. Capital "polaca" del poble "enemic" de "algunos buenos españoles" madridistes. A esclafar com una panderola, en fi.

El context: Manifestació per la unitat de Espanya. Marxa antiindependentista convocada per la plataforma "De España y catalanes", dins d'una campanya de llarg abast denominada LA ESPAÑA EN MARXA.

L'objectiu: "ejercer la autodefensa y dar un buen escarmiento a los putos separatistas", així com "salir de caza" per clavar-nos la por al cos a tots els catalanistes. "Los perros catalufos suelen ser bastante cobardes". "Si dejamos a unos cuantos para el arrastre seguro que no vuelven a ladrar "independencia" durante largo tiempo."

L'opinió personal d'un humil servidor: No sé el mal que arribarien a fer aquell dia de la Hispanitat, degenerats com aquests, però espere que no continuen fent-ho a partir del 25 de novembre d'enguany, quan Catalunya decidisca el seu nou Parlament de manera democràtica i legal. Diuen que els catalans i catalanistes som covards per definició, i els valencians.... encara molt més molls, però jo crec que, si continuem endavant amb el nostre clam de llibertat, seran els feixistes espanyols els que es caguen a sobre dels pantalons i hagen de fer-se enrere per sempre més, o durant uns segles, almenys. No els quedarà més remei. ¿No?

La finalitat de la seua violència física i verbal no és altra que fer-nos tancar la boca per evitar que protestem contra la discriminació i l'assetjament. Modus operandi equivalent a tot tipus d'exèrcit o de règim terrorista, siga ja islamista, israelià, rus, txetxé, serbi, croat, anglés, irlandés, basc o espanyol. Imposen el temor mitjançant la coacció amb tal d'assolir el seu fi: perpetuar el sistema tal i com està o, d'altra banda, capgirar-lo de dalt a baix. Al cap i a la fi, un cos armat, legal com l'exèrcit espanyol o clandestí com l'ETA crepuscular, no deixa de tindre sempre una component terrorista. ¿No hi pretenen regnar a base de força bruta i d'intimidació? Doncs això mateix, a través del terror.

En el nostre cas, espanyolistes radicals tracten de mantindre vigent l'actual i injust model d'Estat, invocant als militars, si cal. Metralletes, fusells, morters, canons, míssils, bombes, tancs, avions, cuirassats i destructors. ¿Així aspiren a continuar lligant de mans i peus a catalans, valencians i balears? ¿Sense deixar que ens expressem lliurement amb un referèndum d'autodeterminació? ¿S'atreviran a disparar? ¿Contra ciutadans desarmats? ¿Contra gent que l'única acció contundent que pretén realitzar és la de clavar un paper dins d'una urna de plàstic transparent? ¿Què volen, continuar esprement-nos eternament, com han fet alegrement durant els últims tres-cents anys, i que nosaltres no hi diguem res....?

¿Aconseguiran el seu objectiu? Potser sí o potser no. Hi entra en joc la nostra voluntat, perseverància i capacitat d'aguant. Ells més no hi podran fer, ¡esperem!, abans de quedar al descobert. El torn és ara nostre i de nosaltres mateixos hi penja el fil del nostre futur. Crec que és hora de plantar-los cara aprofitant la convocatòria electoral, d'escollir el vot que ens traurà del clavegueram on ens han empantanat, de ser valents i donar el pas decidit envers el nou Estat Català. De manera digna, conjunta, pacífica i sense tremolar. Podrem fer-ho si volem. De nosaltres depén. De tots nosaltres. ¿Estem preparats?


Sueca (País Valencià, Marènia), 18 de novembre del 2012
Joanjo Aguar Matoses


Enllaç al document d'ULTRAS SUR i al mur del meu Facebook:


https://www.facebook.com/media/set/?set=a.3867696182982.2150150.1595882475&type=3#!/photo.php?fbid=4402700317751&set=a.3867696182982.2150150.1595882475&type=3&theater


http://www.facebook.com/#!/Joan.Jo.de.Marenia


(PODEU PUBLICAR-LO O REENVIAR-LO ON US DONE LA GANA)
_______________________________________________________________________________


TEXT DEL COMUNICAT 'ULTRAS SUR' PER AL 12 D'OCTUBRE DEL 2012


Información importante sobre la manifestación por la unidad de España del 12-O en Barcelona

Muchos valerosos camaradas de Ultras Sur han decidido responder a la llamada de La Falange, el Nudo Patriota Español, la Asociación Vieja Escuela Madrid y el Movimiento Católico Español - Acción Juvenil Española que dentro de la campaña llamada LA ESPAÑA EN MARCHA, asistirán a la marcha antiindependentista convocada por la Plataforma "De España y catalanes" el próximo Día de la Raza en la Plaza Cataluña de la capital polaca a las 12:00 h.

Programa: El 12 de octubre saldremos en autocar desde la Avenida América 9, a las 1:00 de la madrugada y llegaremos a la Estación del Norte en Barcelona a las 8:50 de la mañana. En la misma estación nos estarán esperando algunos buenos españoles que aún mantienen la sagrada bandera patria en tierra hostil. Con ellos iremos a desayunar en algún bar que no tengan la carta en dialecto catalino.

Después de reponer fuerzas nos dirigiremos hacia la Plaza Cataluña. Pero, como nos viene de paso, antes de la manifestación dejaremos un recuerdo imborrable en el monumento del presidente de la Generalidad más separatista (aparte del hijoputa traidor de Arturo Mas): Luis Companys, que además de ser un catalán de mierda era rojo, masón y judío converso.

A las 12:00 empieza la manifestación. Es fundamental que no nos dispersemos para ofrecer una imagen de cohesión y firmeza. Cuando termine la marcha iremos a comer a una peña madridista del centro.

Tarde libre para visitar la ciudad y/o salir de caza. Los perros catalufos suelen ser bastante cobardes y una demostración de fuerza hará que se amilanen rápido. Si dejamos a unos cuantos para el arrastre seguro que no vuelven a ladrar "independencia" durante largo tiempo.

A las 23:50 saldrá el autocar desde la Estación del Norte; la llegada a Madrid está prevista para las 7:00.

Importante: Recordad estar puntualmente en el lugar de encuentro, tanto a la salida como al regreso. El precio del billete de ida y vuelta es de 55 € por persona. Aun hay plazas en el transporte expedicionario.

Hemos pactado con la plataforma convocante que se permitirán banderas con el Águila de San Juan, pero en ningún caso gallardetes e insignias nacional-socialistas. Se recomienda llevar la camiseta de La Roja y rojigualdas con el toro. Hay que secundar todas las consignas pero nada de "Sieg Heil" esta vez.

Abstenerse de acarrear cualquier objeto punzante o contundente que pueda ser requisado por los Mozos de Cuadra. Nuestros camaradas de Barcelona nos surtirán con todo el material necesario para ejercer la autodefensa y dar un buen escarmiento a los putos separatistas.

Los que vayan de caza guardarán las máximas precauciones para no ser identificados ni detenidos. Las únicas bajas que tiene que haber el viernes deben ser entre las filas de los enemigos de España.


SELLO OFICIAL DE "ULTRAS SUR HOOLIGANS RMCF"

SELLO OFICIAL DE PLATAFORMA "LA ESPAÑA EN MARCHA"

_______________________________________________________________________________

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).