Fins aviat amor!

Hi ha moments a la vida que són molt difícils d’oblidar. Ahir va ser un d'aquests amors...

Vam decidir passar la nit junts, i així gaudir de les ultimes hores que ens quedaven per compartir. Tu marxaves, ho sabia des de feia temps, però després de la notícia, vaig fer com si res, intentant-ho fer el menys dolorós possible...
La nit abans de la teva partida vam anar a sopar i després vam decidir sortir una estona i així tu poder-te acomiadar per última vegada dels teus amics, de la gent que t’estima, de la gent que estimes. Et mirava, i tot i que intentaves amagar-ho la teva tristesa era més que visible. Marxaves, no sabies per quan de temps però te n'anaves. Deixaves sense tu a tothom a qui estimaves per marxar a treballar a un país desconegut...

Es va fer tard i el teu vol sortia molt d'hora. Vam marxar a casa junts agafats de la mà, com tants cops havíem fet. Sentia a dintre meu que no et podia deixar marxar, que no suportaria perdre la imatge de veure’t viure cada dia.
A casa em vaig sentir afortunada, de poder-te tenir, de poder-te sentir, de poder-te retenir en els meus braços sentin-me protegida al teu costat, sentin-me sincera amb mi mateixa i feliç de tenir a la persona que estimo amb mi.

Quan s’està bé el temps passa massa ràpid... Eren les 6 del matí i tenies de marxar, ens vam vestir, vas agafar la maleta i ens vam encaminar cap a la porta. Aquella porta que estaries un llarg temps a torna a passar, i on jo estaria un llarg temps esperant.

Amb llàgrimes als ulls, cor valent i un petó vas marxar. Desitjava que tot allò només fos un somni, i només el silenci dins meu després de perdre’t de vista em va fer adonar que t'acabava de perdre.