Fent una mica d'història

Un relat de: Ferran de Montagut

Jo soc nat del quaranta,
anys de pau i de tranquil·litat
vaig créixer en una terra galana
aleshores plena de treball i de felicitat.

Després del passat, anys bons foren per tot hom.
Qui mes si... Qui mes no, hi va haver de tot:
Allà pels cinquanta dos, venien gens de fora,
be de fora no. Eren de l'Espanya, els primers en
arribar... Foren els Murcians...

Ja som aquí... Nos lo menjarem tot!
Una mica mes tard arribaren els Andalusos...
Ja "hemo llegao"... I també es quedaren aquí,
mes tard arribaren els Gallegos amb vaques i cabrits, carretades de gents amb trencs de fusta.
Tots cap aquí!

Els uns cridaven als altres, "desian"...Los Catalanes... "Tienen" unes mines aquí, ells no veuen com explotar-les, veniu, veniu tots cap aquí, i de mica en mica es ficaren a aquesta terra, plens d'il·lusions i neguits: Alguns varen retornar als seus llocs d'origen, altres ja tenen fills aquí, quasi ve tots i feren cèntims aquí,
Catalunya es molt hospitalària, sempre ha estat així!

Com que es terra galana, la Verge Bruna del Mont Serrat ens empara a tots aquí,
Ja ven entrada la transició hi amb el canvi a la Monarquia, ja varen entrar els Africans i també els Marroquins, de primer pel Maresme s'escamparen. Mes tard, uns anys mes tard en vendrien d'arreu dels països i com ja sabeu avui ni han per arreu de la nostra geografia.
Quant varen arribar els primers Marroquins i Africans, els de la Comarca del Maresme.
Les seves gents i els pagesos els varen acollir.
Ma d'obra barata... Farem ara molts mes diners...
Mes en voleu encara? No en teniu prou? Encara en voleu mes? Pobres pagesos sempre plorant, i tots ells tant plens de diners, tot plorant i sempre plorant.
Ara ja tic seixanta cinc anys, e viscut anys bons i no tant bons, duran la meva vida e vist moltes coses i avui una os e recordat. Des de aquí os desitjo a tots molta felicitat, i treball per a tot hom i que la mina no s'esgoti mes... Jo crec que ja se esta esgotant!

Es un relat sobre fets reals d'en Ferran de Montagut, escrit avui 27 de Febrer del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el del bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: baron_de_montagut@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com etc.



Comentaris

  • història[Ofensiu]
    donablanca | 03-03-2005 | Valoració: 10

    molt interesant i didàctica aquesta reflexió, que pots donar gràcies a la teva experiència.
    al menys tens la possibilitat de veure les coses amb la prespectiva que et donen els anys.
    Cosa que daltres no podem.

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886862 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)