FENÒMENS ESTRANYS 1

Una vegada hi havia un home que va trobar-me plorant i en un estat deprimit. I em va salvar de la pena sota la disfressa d'un amor extraordinari i verdader, i vaig creure que era un príncep blau que es presentava en el moment just, portat per un màgic destí. Ell era alt, ros i ben plantat, feia patxoca. Semblava cultivat i intel·ligent, i sobretot era tant sensible, de seguida plorava. No em va costar gaire triar entre ell i un rotllet que tenia en aquells moments. Molt aviat ens férem novios i al cap d'un temps de viure junts van començar a passar fenòmens estranys, que van perdurar durant molts anys.
Un d'aquests estranys fenòmens va ser el que anomeno el fenomen de les calces trobades. Heus aquí la descripció dels esdeveniments:
Un dia endreçant uns papers al soterrani em vaig trobar unes quantes calces amagades que no les identificava amb la meva roba interior. Eren tres o quatre calces, normals i corrents, no tenien res d'especial. No era cap llenceria fina i no em constava que ningú dels que vivíem a casa, exceptuant-me a mi, portes calces.
Vaig començar a sospitar i a preguntar-me que hi feien aquelles calces en un lloc tant estrafolari. No recordo exactament si eren netes o usades, però tampoc hi vaig donar importància.
Després de donar-li moltes voltes i no podent comprendre els fets vaig agafar les calces i em vaig dirigir a casa d'uns amics per veure si entre tots podíem trobar una explicació al fenomen i desfer l'entrellat.
Quina va ser la meva sorpresa quan l'amiga en qüestió va identificar com a pròpies alguna de les peces de roba interior presentades. De seguida vaig començar a sospitar d'ella, naturalment no podia fer-ho del meu flamant company tant enamorat i gelós de mi. Ella em va assegurar que no hi tenia res a veure amb la localització irregular de les seves calces al soterrani de casa meva, que no havia anat a casa a canviar-se les calces i que disposava d'una rentadora per rentar la seva roba. I jo m'ho vaig creure.
Vaig tornar a casa ja una mica mosquejada i amb les calces a la mà vaig anar a cercar el sospitós numero u, que després de patir una metamorfosi de cara i adoptar aquell gest característic dels que agafen fent una malifeta i d'intentar negar els fets va confessar que quan anàvem a les cases dels amics no podia resistir la temptació d'entrar a les habitacions, obrir els calaixos de la roba interior femenina i fer-se amb algunes calces de les companyes dels seus amics. Ell no acabava de veure la gravetat del fet i no entenia gaire que podia tenir de dolent fer una col·lecció tant especial.
I deixant de banda aquestes foteses ell m'estimava tant.

En aquell moment vaig sentir que aquella relació de suposat amor era un frau.
però ja hi estava enganxada i després d'escoltar un munt d'excuses i d'arguments diversos que no recordo vaig cedir.
Vaig perdonar i recollint les restes del naufragi vaig fer el cor fort. Vaig destruir les calces i vaig recórrer als meus llibres per poder tenir una explicació científica, que sembla que em proporciona mes solidesa. De seguida la vaig trobar.

Em va fer por i ho vaig arxivar, com tantes coses.

I, evidentment, ni vam ser feliços ni vam menjar anissos, i els estranys fenòmens es van anar repetint.