Faula de la tortuga i la llebre

Un relat de: Ferran de Montagut

Una tortuga i una llebre sempre discutien qui d'ells dues era molt mes ràpida.
Per a redimir varen decidir fer una carrera.
Varen alegi una ruta i començaren la competència!
La llebre, arranja a tota velocitat i va córrer a tota velocitat algun temps. Aleshores al veure que portava molta ventatge, va decidir seure sota un arbre per a descansar una estoneta i recuperar forces i desprès continuar la seva marxa. Però es va adormir amb aquella ombra tant fresca. La tortuga que caminava amb pas lent, la va agafar, la va superar i va acabar ella la primera, declarant-se vencedora indiscutible.
Epíleg: Els lents i estables guanyen sempre les carreres.
*************************

Però l'historia no acaba aquí!
La llebre decebuda desprès d'haver perdut, va fer un examen de consciència i va reconèixer els seus errors. Va descobrir que va perdre la cursa per ser presumida i descuidada, Va pensar: Si no hagués donat tantes coses per suposades, mai l'havien vençut.
Aleshores va desafiar a la tortuga a una nova cursa. Hi aquesta volta la llebre va córrer de principi a fi i evidentment el seu triomf fou evident
Epíleg: Els rapis i treballadors vencen als mes lents i estables.
*************************
Mes l'historia tampoc acaba aquí!
El temps va passar i tant varen compartir la llebre i la tortuga que es feren molt bones amigues. Les dues varen reconeixem que eren bones competidores i varen decidir passat un cert temps de repetir l'ultima cursa, però aquesta vegada corrent en equip! En la primera part de la cursa la llebre carregà a la tortuga fins el riu. Una vegada allí la tortuga travessà el riu amb la llebre d'amunt la seva closca, una vegada passat aquell riu la llebre va carregar de nou a sobre d'allà la tortuga fins al final. Hi com que varen arribar juntes a la linya de meta en un temps record, varen sentir una major satisfacció, que aquelles que havien sentit en les altres curses anteriors individuals!
Epíleg: Es bo ser individualment brillant i tenir fortes capacitats personals, però, amens que siguem capaços de treballar amb altres persones i potenciar reprocicament les habilitats de cadascun, no serem completament efectius.
Sempre existiran situacions per les quals no estem preparats i que altres persones poden afrontar molt millor!
La llebre i la tortuga també aprengueren una bona lliçó:
Quant deixem de competir encontre d'un rival i comencem a competir encontre una situació, complementem capacitats, i compensem defectes, potenciem nostres recursos... Hi segur que obtenim millors resultats!

Autor arregles: Per en Ferran de Montagut, escrita avui 19 d'Agost del 2004, en meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! e-mail: demontagut@yahoo.es fnaspleda@hotmail.com


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)