Exploració

Un relat de: indefinida

Agafo la ploma envoltada
per un filat punxegut,
i sagno.

Escric amb la tinta del cos,
perquè a la del pensament
encara no hi he pogut arribar.
I suco i suco i torno a sucar,
burxant a la ferida,
de fora cap a dins,
de dins, cap encara més endins.

I brollen paraules brutes,
deixant el paper xop…

Mentre, el pensament
resta intacte,
net, sec,
al fons de qui sap on.


Comentaris

  • Imaginat[Ofensiu]
    Melcior | 23-04-2008 | Valoració: 10

    quan buida del tot de dins , brollin les paraules netes , amb el pensament plé a vessar .
    Endavant!

  • Anagnost | 07-03-2008 | Valoració: 10

    Salvat Papasseit també deia que escrivia mullant la ploma al cor. I tan de bo sempre fos així. La poesia no és un procés esxclusivament intel·lectual: deixar que els sentiments emergeixin, tot i que les paraules que els expressen a vegades siguin brutes, li dóna al poema la seva força real. L'intel·lecte, si de cas, l'únic que pot fer és posar-hi una mica d'ordre, poca cosa.
    Continua escrivint així, sisplau.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de indefinida

indefinida

115 Relats

337 Comentaris

116255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Doncs...indefinida. Ningú té una descripció en paraules, la descripció és en el seu ésser, en el meu ésser, en el vostre ésser...
Imagineu-me com vulgueu i seré com desitgeu dins la vostra imaginació...