Èxit

"Èxit"

Començo a escriure aquest conte, i tot just a les primeres línies penso en el seu futur. Què en serà d'ell? Quedarà oblidat i potser ni s'arribarà a publicar o tindrà un èxit inesperat però benvingut?

Podria ser que fos acceptat per una gran i prestigiosa editorial que el publicaria. Llavors en faria una campanya potent per revistes especialitzades, diaris, llibreries, biblioteques, etc. Mica en mica aniria fent-se popular en la societat i tothom en parlaria. Les llibreries tindrien taules dedicades només al meu llibre i muntanyes d'exemplars, ben posats tots. En poc temps em veuria envoltat d'escriptors consolidats parlant-me sobre temes culturals dels que no parlarien a qualsevol.

Darrere la tapa i hauria una foto meva, desastrosa, d'anys enrere quan encara duia el cabell llarg, amb una cara de pomes agres poc venedora. Sota la foto s'hi llegiria un breu llistat de suposats èxits anteriors meus per justificar la grandesa de l'obra que els lectors tindran a les mans. La foto serà definitiva per ensorrar l'intent de passar desaparcebut als llocs públics. Hauré de viure situacions incòmodes. Hi haurà qui, en veure'm entrar en una llibreria, anirà dissimuladament a buscar el llibre a la prestatgeria per corroborar que sóc jo, el de la foto de l'home amb cara de pomes agres. Jo la veuré i ella es trobarà amb el llibre a les mans. Em dirà que li han parlat molt bé d'ell i el comprarà davant meu, fent una mica de comèdia. Em felicitarà i marxarà tota contenta d'haver vist l'escriptor mediàtic del moment. La caixera també em reconeixerà i amb un somriure em dirà allò de "es ven molt bé".

El llibre seria de tamany pràctic, senzill, de manera que la gent el portaria sempre a mà i l'acompanyaria al tren, al bus, en estones mortes... D'un llenguatge amè, de forma que gairebé tothom en pogués gaudir. Potser ho seria massa, d'amè, cosa que faria que es veiés el llibre al costat de personatges desprestigiats i que no han tocat mai un llibre. Això potser en rebaixaria una mica la suposada qualitat.

També arribarà el moment, però, en que el llibre ja no serà el més venut. Hauré de mirar qui és aquell tal Antonio Mirna que m'ha desbancat i segurament em llegiré el seu llibre. A mesura que m'aniré acostant al final del seu llibre, em preguntaré el perquè del seu èxit i no ho entendré. Parant-me a pensar, conclouré que tampoc sé perquè el meu en va tenir.

A les llibreries ja no hi predominarà el meu nom, ni els meus llibres. Tot i que encara hi tindré un lloc prou privilegiat, en Mirna i el seu dubtós èxit protagonitzaran l'atenció dels clients. És possible que la meva popularitat, com si es tractés de polítics, baixi de mica en mica. Per consolar-me, creuré que la causa de la davallada es troba en el títol del llibre o en la imatge de la portada (i, per suposat, la meva foto a l'interior). Ho podria parlar amb l'editorial. Ells hi estarien d'acord i en següents edicions canviarien el disseny del llibre i la meva foto per una d'actual i, sobretot, amb un somriure (falsíssim). Però això tampoc acabaria funcionant.

Entraré en una llibreria i un home em reconeixerà. Veurà que sóc "el del somriure fals". Jo el miraré i ell es trobarà amb el llibre d'en Mirna a les mans. Discretament, anirà cap a la caixa i el comprarà, ara sense comèdia, davant meu. La caixera també em reconeixerà i amb un somriure em dirà allò de "es ven molt bé".