Existeixen els monstres?

Un relat de: Ferran de Montagut

Hi ha monstres que no viuen en els contes de fades, que construeixin somnis disfressats de petons. Hi ha herois que per matar els dracs, tenen que fer les llances amb els trossos dels seus cors. Abans que la fel es posi per les venes d'aqueixos monstres i torni els seu ulls envidriats, ja farts de mirar la foscor d'un pou. Hi son com els falcons d'ull aguts i afilades ungles que sobrevolen els camps de las guerres, mirant en els forats íntims de l'ànima humana, jo he vist el cementiri on moren les paraules.
Entre el tamborileix del muscle que ens treu la vida em cada batec, vaig trobar la mort jugant a les cartes de l'esperança. Una de les dues te un as amagat dins la manega. En les hores del temps del que res espera, es construeixen les presons on es podreixen ses vides senceres.
El teu record ja te color sèpia d'aquelles fotos antigues, però segueix fent mal. Com un vell lleó que tot i sens dents et pot matar d'una garra.
Et venc mes llàgrimes, te les embolico amb paper de colors perquè no et sàpiguen amargues. Dessota la disfressa d'un innocent caramel. Com últim favor d'un cavaller que ha defensat del drac la seva princesa.
Quant fantasmes et dona temps a conjurar en les llargues nits en que el son es el mateix son... Hi quin silenci... Per Déu? Quin silenci! Potser soc l'últim supervivent en una illa de morts!
Eres una amant furtiva, una nena capritxosa que apareix en aqueixos moments, en els que sembla que no penso. Jo m'esforço en retenir-te, Deessa, que breument en la meva imaginació fas repòs. Desprès en sols uns instants l'estela de la teva mirada, gens insinuada, jo se que tu m'has deixat en abandó.
He trencat la maledicció que m'impedia donar petons. He trobat la pedra adequada que abillarà el teu verí. He canviat aquella por dels monstres dels contes per la força de voluntat i el respecte que em dec. M'he fabricat aquell vestit del oblit, he tret el meu cor tancat tant temps a fora, de nou. Ja mai sabràs amiga quant em dolia, que mai em digueres... T'estimo! T'estimo!

Autor: Ferran de Montagut, escrit avui dia 29 Març de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "JARDÍ VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

Notes: Qualsevol semblança amb altre escrit no es possible ja que aquest sols ha sortit de la meva ment, no li donin mes voltes, no hi ha cap mes explicació. L'autor: deMontagut.
E-mails: ferran_de_montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es el_primer_creador_de_somnis@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com juandemontagut@latinmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)