Exemple

Sembla que a tots els efectes l'intern número 3521/31 és un heroi civil per alguna cosa que, diuen, va fer deu anys enrere. Ell, però, no se'n recorda. Els especialistes creuen que un cop al cap (gangues de l'heroïcitat) li va provocar l'amnèsia feliç en què va viure fins fa quinze dies. Malgrat tot, el país deu anar escàs de referents ètics, perquè no paren d'empipar-lo amb entrevistes per als diaris i sessions de fotos inacabables. Han retrobat la família i els amics que tant havien lamentat la seva desaparició. I ara, d'aquí cinc minuts, la confirmació mediàtica. El xou del vespre. A l'intern no li agrada dur trajo ni afaitar-se. "Sempre ha sigut una mica tabalot", confirma cofoia la seva àvia en una retransmissió. "Són minuts preciosíssims de prime time", assevera el seu advocat i amic de l'ànima mentre li presenta un contracte milionari perquè el signi. "És un llibre amb les teves memòries. Serà la bomba. Aquí, a sota de la lletra petita." Hi ha res més? L'intern no sap que li han concertat, en rigorós directe, el retrobament amb la seva parella i les filles adolescents. Al camerino, algú del seguici apaga el monitor i l'intern no pot sentir com el presentador més carismàtic de la televisió nostrada crea el clima propici per a la seva entrada. "El tenim ben a prop, no només dels nostres cors, sinó físicament. Us l'hem dut perquè ens ensenyi el millor d'ell mateix." I l'intern, mentrestant, darrere del decorat, aprofitant una badada general, es descorda els pantalons, s'abaixa els calçotets i calcula les passes necessàries per irrompre de cul amb la cadència de la Marxa de pompa i circumstància número 1 d'Elgar.