excel

Com cada diumenge es prepara un te verd, la tassa fumejant, arraulida al sofà entre coixins i mantes, uns mitjons de llana gruixuda, el portàtil encès damunt les cames i la música jazz de fons. Obra un document excel que desa en una carpeta on diu: personal. Només a manera orientativa seva, perquè ningú no li obrirà l’ordinador ni li tafanejarà els documents.
Revisa les darreres anotacions de fa tot just una setmana. Si n’apuntés les dates, veuria que totes cauen en diumenge. No hi ha cap altre dia de la setmana que obri aquest document, ni tan sols cap altre excel, ni a la feina, que no li calen, ni a casa, perquè té un sou prou digne com per no haver-se de barallar amb columnes d’ingressos i despeses, llistats de pendents o d’altres dades per enregistrar.
Encén un cigarret i rellegeix. Se li escapa un somriure per dessota el nas. Algun dia, pensa, ho hauré de deixar. Primer els feia per a ella mateixa, sense dir-ne res a ningú. Més endavant, com una anècdota, una nit de vi tèrbol, ho confessà a un parell d’amistats. Fou el tema estrella de la nit, trinxat amb certa simpatia. Des d’aleshores que, de tant en tant, li pregunten, com va l’excel? I ella respon: engrandint-se.
Fa una glopada de te, ara que ja no fumeja. Anota: alt, fort, bon cos, correcte, poca conversa. Sospira. Observa les comparatives. Rellegeix. Esmunyedís, sempre es fa enrere a última hora, manté interès. Al costat un interrogant, encara no ha decidit si l’ha de descartar. Convencional, desesperat, busca parella, massa paparra. Interessant, un xic tèrbol, li agraden les emocions fortes. En dubte. Distret, bon seductor, només juga, ho fa per ser més feliç amb la parella. Bon conversador, intens, desapareixerà en un bluf. Sexualment fantàstic, alguna cosa, però, no qualla; esbrinar.
S’acaba el te, respira fondo, es recull els cabells en una cua. Agafa el telèfon mòbil, respon alguns missatges i esborra contactes. Afegeix un parell de comentaris, simpàtic, bona conversa, aprofundir-hi més. A sota hi escriu, caducarà, però mentre estant val la pena. Tanca els ulls. Es pregunta si hauria de tenir cap mena de remordiment. No ho sent així. Algun dia, quan els ànims van baixos, la pincen els dubtes, no vol fer mal, tampoc no vol mentir encara que sap que ho fa per omissió. Estima massa la seva llibertat. No, no se’n venta ni en fa ostentació. És la tasca que l’ocupa els diumenges.
Però el que ella no sap és que un dia se li escaparà de les mans, que un dia qualsevol perdrà el control, esborrarà tots els contactes i en guardarà només un. No sap encara que només una fila tindrà valor, mentre la resta es desfan en un instant i esborrarà la carpeta o la desarà en un racó ben amagat. Per ara, però, ella fa excels, una altra mena d’excels.