Evolució

I de cop i volta et dones compte que et supera.... intentes fer un pas i és en va.... no et notes el rostre, ni les articulacions.... deixes de veure tot el riu de gent en un constant moviment que crea una dissonant i caòtica melodia que et transporta cap al mes profund silenci.....
Saps que no es ara...
Sabies que passaria....
No et sorprèn... però tens molta por...
Una bocanada t'il·lumina però intentes tancar el ulls, però es impossible... ja estan tancats... no estàs en la vida tal i com la coneixes... és diferent.. res funciona igual... serà un somni?...
En un gran esforç intentes habituar-te a l'espai que et rodeja....a primer cop de vista és tot fosc... però a mesura passen els minuts o les hores els dies... no n'estàs segur... t'habitues a la foscor....
Una ràfega de llum... t'encongeixes i tremoles.... la por s'està fent amic íntim de tu, saps que no es bo... però és mes fàcil...
Una ràfega de llum.... un crit assonor t'esgarrapa les cordes vocals i et provoca un mal al pit que t'ofega... la respiració és pausada i difícil...
Sanglotades de llum.... ja estàs a terra en posició fetal... no saps quan temps podràs aguantar.... veus en pocs instants tota la teva vida passar fugaç.... només es deté en uns pocs instant d'alegria, en aquells moment que eres tu, allò que ni recordaves...
Una altra ràfega de llum... però ara entreobres l'ull... i no distingeixes res... és tot una claredat que ets incapaç d'entendre.... no hi veus perill, però la por torna a atacar-te... però aquest cop no deixaràs que et guanyi... és la teva última oportunitat per lluitar....
Un esforç i obres totalment els ulls.... comences a distingir unes ombres dins de la llum.... són molt familiars... estranyament familiars.... sobretot aquell personatge central....perquè els altres són impossibles de reconèixer.... es mouen tan ràpidament....
Qui és aquella figura..... t'aixeques amb un esforç sobrehumà.... la teva força augmenta ràpidament... una sensació que mai havies tingut apareix.... una vitalitat.....
Qui és aquella figura....hi ha un magnetisme entre vosaltres.... sou molt iguals.... gairebé idèntics.... però hi ha una cosa que us diferencia.... ella és de veritat... és el teu tu.... però i tu qui ets?
Fas un pas... és com haver tornat a néixer... tanta energia.... un somriure et destripa la cara....
Intentes fer un altre pas.... és fàcil.... i un altre.... et sorprèn la facilitat amb què ho aconsegueixes....tenques els ulls i arrenques a córrer sense control.... només vols arribar a tu mateix..... però caus esgotat....
De nou com en el ventre de la mare... però no rodejat d'una carinyosa aigua.... sinó en un terra rugós i fred.... la por truca a la teva porta.... per sort et resisteixes.....
Una ràfega de llum.... saps que encara ets allà... però ara no vols cometre els mateixos errors d'abans... obres els ulls claves un peu a terra i fas un pas ferm....
Tornes a sentir-te fort però ara disfrutes el moment.....
Un pas més... i ara tot es més clar....
Un pas més... i t'atures per sentir de nou que és ser persona....
Un pas més.... ets viu.... no saps si mai t'havies sentit viu d'aquella manera....
Un pas més.... i mires darrera.... ara ho entens tot... és allà on queden les pressions com ets, què pensaran, això no ho facis que et renyaran, no diguis el què penses, pensa el què està dictaminat, no et queixis.. TINGUES POR.....
Un pas més i ja no et veus... ara ets tu.... de mica en mica recordes.... són tants anys.... ara ja ets vell.... però tens tota la força... és com tornar a néixer però amb tota la sabiduria...
No ha estat un camí fàcil.... però l'has recorregut....