Evolució de drames

Un relat de: Cristina Aranjuelo
Per molt que intento buscar en el meu gran llaç de records, no aconsegueixo trobar cap drama per explicar. Serà que ho he oblidat? No, crec que no, tot i que si ho hagués esborrat de la meva ment, quin drama podria haver patit una adolescent de quinze anys?

Crec que amb aquest curt període de temps que porto de vida, encara arrossego part d'aquella felicitat infantil que tot el món desitja. Recordo cada un dels primers dies d'aquella felicitat, quan com a molt em preocupava pel cromo que el meu amic tenia i jo volia. A mesura que transcorrien els anys, els drames creixien una mica més. Del cromo ja passava a preocupar-me per l’amiga que de cop deia que ja no existia la nostra amistat, tot i que el dia següent ja estàvem com si no hagués passat res. Després ja va passar l’etapa de l’amistat i va entrar la de l’amor. El primer amor mai s’oblida? Però com se sap si el primer amor va ser realment un amor, si era una ignorant en aquest tema?

A mesura que l’edat avança els nostres drames van augmentant el seu pes, però al mateix temps nosaltres ens anem fent més forts per poder-los suportar.

Comentaris

  • Molt maco[Ofensiu]
    adriaf | 07-01-2013 | Valoració: 9

    Està ben estructurat i et dono tota la raó, és maquíssim!

l´Autor

Cristina Aranjuelo

1 Relats

1 Comentaris

346 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor