Cercador
Ets tu : el meu estel
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Crec en el nostre estel victoriós,...
Crec en una vida pròpia,
i en la seva naturalesa,...
Crec en la meva terra,
i en el camí a seguir,...
Que siguis tu el meu crit,
i que tu siguis el meu esguard.
Que siguis tu el meu desig,
i que tu siguis el meu amor.
I sigues tu la meva pell,
i sigues tu la meva olor;
però que tu siguis l'etern record,
i que siguis, si encara em vols tenir més :
el meu camí del teu cor,
el teu camí del meu cor;
el meu cor del teu camí,
i el teu cor del meu camí.
Que siguis el meu tot,
i que no siguis mai el meu oblit.
Que siguis tu,...
I que tu siguis per sempre el meu estel.
( ets tu el meu estel )
Ets tu,
ets teu, i meu;
és el teu talent,
que tu composes en propietat del teu fer.
Si tu ets, existeixes,
i ets qui tu decideixis ser;
perquè tu no deixis mai de ser qui ets,
en cos i ànima.
El nostre cos ens cobreix el jo,
i l'ànima ens dóna la força per la il·lusió de seguir;
però tu no deixis mai de ser i existir,
i de viure el teu propi fer.
Ets tu el propietari de la teva biografia,
perquè ningú més pot escriure la teva història;
ningú pot escriure el seguiment de la teva il·lusió,
perquè tu ets el lluitador del teu demà.
Ets tu,
ets teu, i meu;
és el teu talent,
que tu composes en propietat del teu fer.
Ets el meu estel somiador,
i tens una vida pròpia;
estimo aquesta història que tu escrius,
en cos i ànima.
Crec en el nostre estel victoriós,...
Crec en una vida pròpia,
i en la seva naturalesa,...
Crec en la meva terra,
i en el camí a seguir,...
Comentaris
-
...[Ofensiu]Queca | 03-09-2004 | Valoració: 10
Encara tinc els pèls de punta!!
M'ha encantat, de debó!
A vegades em sorprens amb aquest talent tan teu, però després penso : "Coi, si és el Marc, de què punyetes et sorprens?"
És increïble, de veritat.
No et cansis mai d'escriure! Em sabria molt greu.
Una forta abraçada i a cuidar-se!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872880 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.