ets meu...

I a mi, és clar que m'agradaria, que tu em miresis amb els ulls amb els que jo et miro, que sentires el que jo sento cada vegada que els meus dits recòrren el teu cos, que quan jo parlo desapareguera el món per a tu, com quan jo et miro parlar... que no sento ni tan sols el que dius, si... no penses que no t'escolte... però és que no sé que tens que no et puc deixar de mirar. És clar que m'agradaria que em desitjares a tot hora, i que m'abraçares cada colp que ens veiem, que no tingueres ganes de soltar-me mai, com jo a tu... i crec que açò serà amor, encara que et conec de poc de temps, però compren-ho, jo ja estava enamorada de tu... jo no ho sabia, però es veu que si... un amor com aquest no es fa d'un dia a un altre. I tu no ho dius mai, que estàs enamorat, en veritat jo tampoc a tu... però tu dius que es nota quan em mires... i per què jo no el noto? de tota manera no et penso deixar marxar... ho demostres o no, eres el que desitjava... i jo amb saber-ne que ets meu em comformo...