Ets avi

ETS AVI.

Avui, per fi entres en una altra etapa. Han quedat enrere els somnis de joventut,
els projectes d'adult, ara
ets avi!!.
El sentiment que avui tindràs, és més gran que qualsevol altre cosa que jo et pugui
oferir.
No hi haurà res en el món com poder agafar el dit petitet entre els teves mans, i
sentir com l'estreny fort,
ben fort.
Res més bonic que el so de la seva veu, dient tres lletres que juntes formen un
univers:AVI.
El mot: pare, quedarà enrere, perquè "avi" és dues vegades pare.
Agafa la metàfora de les estacions de la vida per caminar des d'avui:
La primavera és l'etapa de la infància i la joventut (l'aprendre a fer), l'estiu és
la força de la maduresa,
(l'etapa del fer), la tardor i el començament del declivi de l'energia (l'etapa de
l'ensenyar a fer),
l'hivern és la serenitat de la vellesa i l'orgull de la feina ben feta (és l'etapa
del deixar fer).
Amb el Roc, aprèn a fer, fes, ensenya a fer, i finalment deixa'l fer.
Ara estàs deixant el final de l'estiu, i entrant a la tardor, és llei de vida, i si
tens paciència, podràs
arribar a l'hivern, amb el cos i el cor plens de cicatrius, però totes guarides i
només com a senyals del tot
que has viscut.
Ell encara no té cap senyal, ell encara no ha viscut,
Agafa-li tendre la ma, acompanya'l, ensenya-li els batecs del teu cor.
Diga-li que allà hi han les petjades de les persones que has estimat, que estimes,
i que t'estimen de debò.
I que entre aquestes hi haurà sempre la seva , una petjada que de mica, en mica,
anirà omplint la seva pell
de rastres, com a la teva, i entre les seves memòries, potser no existirà el dia
d'avui, però si tots els que
vinguin darrera d'aquest.
En canvi a la nostra memòria, a la nostra pell, quedarà per sempre marcat el dia de
la seva arribada.
Deixa'm que des d'avui la comparteixi amb tu.