Et trobe a faltar...

Aquell mati em vaig despertar sense cap idea del que anava a passar un poc més tard.
Va passar tot un vint-i-dos de maig que mai oblidaré.
Jo tan sols tenia uns sis anys però mai ho oblidaré.
Aquell matí em va despertar la meva mare dient-me que anàvem a dinar a casa dels avis, i que allí estarien les meves ties i els meus oncles també.
Jo em vaig alegrar, m'agradaven les menjades amb família, sempre ens ho passàvem molt bé, jo en aquell entonces era molt punyetera i junt amb el meu germà sempre gastàvem bromes a les meues ties.
Vaig anar amb el meu germà a casa de la meua tia per anar-nos-en amb ella a casa dels meus avis.
Quan varem arribar allí els meus pares ja estaven asseguts a taula amb els meus avis i el meu oncle Josep.
Jo, el meu germà i els meus avis ens van asseure també en arribar.
La meva tia ens va comentar que se n'aniria en acabar de dinar amb el meu oncle a un bateig d'un nebot d'ell.
Jo volia anar però la meva mare no em va deixar.
Teníem per a dinar una paella enorme que el meu pare havia fet, estava boníssima.
En acabar-se el plat jo i el meu germà se'n varem anar a veure la televisió a la cuina.
Com sempre els adults es van quedar xerrant de les seves coses, coses que en aquell moment a mi i al meu germà no ens importaven.
En la cuina li vaig ensenyar al meu germà un globus que m'havia comprat el meu avi el dia d'abans en el quiosc. Era un globus estrany, era allargat i duia com una palleta per inflar-lo. El vaig inflar i el vaig soltar, anava molt ràpid per l'aire.
El meu germà em va dir que li gastàrem una broma a la meua tia la xicoteta.
Varem tornar al menjador, jo vaig inflar el globus i per darrere de la meua tia el varem soltar, tots es van espantar.
Jo i el meu germà varem riure com mai. La meua tia és molt divertida va vindre cap a mi i va començar a fer-me cosquerelles. Ella sempre ha segut la meva tia preferida, tocava el saxo, per això la meua afició a la música que segueix fins a hui en dia. Sempre que tenia la ocasió em duia amb ella a qualsevol lloc, mai oblidaré aquella vegada que em va dur a València a un circ, ni tampoc tots els meus aniversaris que em feia alguna broma per a fer-me riure. Sempre estava allí quan ho necessitava, em recolzava quan tenia qualsevol problema.
Després de gastar-li eixa broma jo i el meu germà varem seure a taula una altra vegada, els majors estaven prenent cafè, jo i el meu germà un gelat.
A les quatre més o menys la meva tia i el meu oncle es van alçar i es van acomiadar de nosaltres, se'n tenien que anar ja al bateig perquè hi havia prou camí fins al poble on es feia.
Vaig estar jugant amb el meu germà fins que va començar a sonar el mòbil del meu avi.
El meu avi va dir unes paraules en veu baixa que jo no vaig escoltar molt bé, però em vaig sentir estranya.
Tots els majors van eixir del menjador i ens van dir que ens quedarem allí, tots estaven molt nerviosos...
Un quart més o menys més tard va pujar la meva mare i varem baixar a la planta de baix on estaven tots, estaven tots menys el meu pare i el meu oncle Josep.
Jo vaig preguntar que passava però ningú em va contestar.
Jo mirava al meu germà i el veia com si no li importara res, ell sempre ha segut més tranquil que jo i en aquell moment no sabia tampoc ni el que passava, però ell ni es va moure del lloc per preguntar que passava. En canvi jo, estava nerviosa, no sabia que passava però em temia el pitjor...
Vaig tornar a preguntar que passava i de nou ningú em va contestar.
Uns dos minuts més tard va tornar a sonar el mòbil del meu avi, vaig endevinar que era el meu pare.
El meu avi els va dir a ma mare i a ma tia alguna cosa a l'orella.
La meua mare es va posar a plorar, la meva tia estava molt més nerviosa que abans i amb els ulls plorosos...
Jo estava molt nerviosa i ningú m'aclaria res, perquè com era molt xicoteta en aquell moment ningú es va molestar en explicar-me res i jo necessitava una explicació...
Després d'un rato molt llarg esperant, la meva mare es va apropar plorant cap a mi i em va dir tendrament: La tia està malalta, està anant al hospital.
Jo volia veure-la, era ma tia, volia anar amb ella...
El meu avi va marxar, és una persona molt forta i no va plorar però jo el notava molt trist, quasi no podia xerrar.
Jo vaig anar a consolar-me amb el meu germà que continuava sense saber res del tema, ell estava en el seu món...
Ma mare va rebre una trucada del meu pare, ella va soltar el mòbil i es va abraçar a ma tia. Li vaig preguntar que li havia passat a ma tia, com estava, on estava... Tenia moltes preguntes i ningú me les contestava, estava quasi plorant també i no sabia ni per què, fins on a mi m'aplegava, la meva tia estava en el hospital, no sabia res més...
La meua mare es va apropar, em va abraçar i em va dir a la orella: La tia i el tio se n'ha anat al cel, allí els angelets els cuidaran.
Jo era molt menuda com per a comprendre el que em volien dir, però ho vaig comprendre i em vaig posar a plorar i vaig abraçar a la meva mare fortament.
El dia següent vaig estar tot el dia amb la meva cosina, em vaig quedar a dormir en sa casa i tot.
El matí següent vaig tornar a ma casa. Tota la meva família estava feta pols i jo també...
Així se'n va anar com es sol dir a l'altre barri. Mai em podria haver imaginat aquell matí el que anava a passar però... va passar.
I jo ara em pregunte on està, amb qui, i per què està allí, jo la necessite ací al meu costat, em falta un trosset que m'han llevat.
Jo vull estar amb tu i no soltar-te mai eixa mà que em van obligar a soltar.
Et necessite ací baix...
Si poguera canviar el passat i fer un nou present el primer que faria seria canviar el teu destí...
Ningú pot imaginar-se el que sent cada vegada que pense que mai més vaig a tornar a veure't, que mai més et podré abraçar, ni donar-te un bes.
I ara que ja estic en la banda, m'imagine unes falles amb tu, que mai es podran complir. Tot el mon em diu que em pareixc molt a tu, fins i tot més que als meus pares, i no sols físicament sinó, també en el caràcter, les dos som unes cabretes boges i em queda eixe record teu, i mai t'oblidaré, sempre al cor tia, sempre al cor!
Ací baix et trobem molts a faltar, molts i molt.
A vegades et cride en somnis, jo et cride... i tu no respons.