Et penso

Bueno, sí, ja veus, ja han passat les 2 de la nit i jo enganxat aquí. I sí, demà em passen a buscar a les 8, haig d'encordar i encara no he acabat de fer la maleta. Sí, el tiu que rebentarà esquemes a Múrcia i que farà 30 punts directe de drive a cada partit no es pot treure a la seva princesa del cap. Perquè aquest torneig penso petar el quadre, ja és hora que arrivi "el meu" torneig, l'estic buscant des de fa massa temps ja, i per què no ha de ser aquest? Serà aquest i tots els següents. Pf, és que estic cansat, però alhora em fa mandra ara mateix aixecar-me i anar a dormir. És rar, ja ho sé, però físicament estic rar, dormo poc, però durant el dia m'adormo a tot arreu. A més tinc poca gana, i això que fa dies menjava tant que em feia fàstic a mi mateix. Bueno, suposo que tot va a "èpoques" com diu la gent, o com diu el tòpic, no ho sé. Tant me carda de veritat.

Per cert, me'n recordo que en el teu últim correu dius que ja ets meva per sempre. N'estàs segura? Tranquila, si no ho estàs, ja t'ho afirmo jo. Ets tota meva ja, des de fa molt i molt temps. Ets la meva estimada des de que et vaig veure de ben petits. I què va passar però? El què va passar no és pas que et deixés escapar, simplement vaig donar-te llibertat, llibertat per decidir i triar el què vulguis. Està clar que no et vas adonar que érets meva fins aquell dia d'estiu ... bueno, vas tardar bastant eh guapa, em sap greu dir-t'ho. Sabia que tard o d'hora te'n adonaries, t'estava esperant, i (moltíssimes gràcies destí del meu cor...) vas arrivar. Feia temps que esperava que simplement em toquessis per fer veure dissimuladament que m'havies fet una espenta, i així, tirar-me a la piscina, encara que sigui hivern i no hi hagi aigua. I la veritat és que t'has posat en un bon embolic. Sí, sí. Efectivament, un bon merder. Perquè un dia, t'emprenyaràs molt amb mi, et tornaré boja i tindràs ganes de matar-me. M'engegaràs a la merda. Però amb poc temps t'adonaràs que de mi no et pots escapar, encara que cada un estigui a un pol diferent. Ho sento princesa, sento dir-te que per molt que t'enganxin els chesters, per molt que t'agradi l'alcohol, jo, t'he enganxat molt i molt més. Podríes viure molt poc temps sense una meva mirada. Però bueno, no et pensis que està tant malament, jo estic molt pitjor. Jo estic lligat de mans i peus, emmanillat per tots cantons. Tot i així em sento lliure. Lliure per poder estimar-te amb bogeria. Lliure de somiar amb tu constantment, adormit, però també despert.

Entre aquesta melodia de Cold Play et somric i et dic, reclamo que passis un grandíssim dia, que em truquis dient-me que ets feliç, i que no t'oblidis de pensar, almenys durant una mil·lèssima de segon amb un caballer que donarà la vida per tu. Tu tranquila, jo abans d'adormir-me ja somio amb tu. Demostra qui ets a l'examen, , fota-li 21-5 al parit i un pàssing de revés que se'l mengi amb patates, i pensa què farem al primer cap de setmana "lliure", i... i.... i... ah sí, accepta que m'estigui enamorant perdudament de tu. Bueno, ho has d'acceptar tant si com no.

Un petó a la meva estimada i un petit recordatori des d'aquí:
i sóm per ser els millors, per menjar-nos el món.