Cercador
Et donaria els meus ulls
Un relat de: Marc FreixasLes ulleres fosques et tapen els ulls per no mirar-me;
tens por del teu entorn,
i no vols obrir el teu món.
Et tanques amb pany i clau a la teva intimitat,
per no sortir al carrer,
i tornar a amagar un somriure.
Cada frase que jo puc fer,
tu no la pots veure;
només la pots percebre,
si el teu cor la pot llegir.
Mentre el meu desig és fer-te arribar paraules;
a través del meu cor les faré d'amor i tendresa,
per sentir-me a prop teu,
per dir-te que em sap greu,
i que si pogués et tindria dins meu.
Et donaria els meus ulls per ajudar-te.
Comentaris
-
Agraït[Ofensiu]Marc Freixas | 29-06-2004
Moltíssimes gràcies Queca;
em sembla que això és el mínim que puc fer.
UNA ABRAÇADA D'EN MARC, SALUT!! -
Hola!![Ofensiu]Queca | 29-06-2004 | Valoració: 9
Hola Marc!!
M'ha agradat molt aquest poema, i trobo que és ben senzill el que demanes.
Jo estic bastant lligada als invidents, i trobo que no és just que tinguin tantes dificultats, ja en tenen prou en haver de confiar els seus ulls en la gent.
Sempre és un plaer veure poesies teves noves per aquí.
Una abraçada ben forta!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869232 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.